«Invisibles», l'última novel·la de la Graziella Moreno bé amb una advertència que posa els pèls de punta: està basada en fets reals. Cada any desapareixen un alt nombre de persones de les quals mai més se sap res, desapareixen sense deixar rastre, com si mai haguessin existit i com si ningú es preocupés per ells. Talment com si fossin invisibles.
Quan perdem a un ésser estimat la situació esdevé, moltes vegades, insostenible; el dolor que causa la mort de qui estimes és immensa, i us ho dic per experiència pròpia. Però no vull arribar a pensar, ni molt menys imaginar, com ha de ser de complicat que un ésser estimat desaparegui sense deixar cap rastre, que de la nit al dia es volatilitzi i no puguem saber a on és i si es troba bé. Horrorós. És l'únic adjectiu que en bé al cap. Ha de ser horrorós. Les preguntes sense respostes, el sentiment de culpa en pensar que poder t'ha passat per alt quelcom important, que d'haver-ho que d'haver-ho albirat potser hauries pogut canviar el destí d'aquesta persona i encara seguiria al teu costat. El patiment ha de ser extrem.
Podríem considerar que estem davant d'una novel·la coral, per la que transiten un seguit de personatges que carreguen una pesada motxilla plena de pedres del passat. A qui els fantasmes d'aquest passat se'ls hi apareixen com a cruel recordatori de tot el que van viure, del dolor i el mal que van experimentar sent uns infants. Així, capítol a capítol, anirem coneixent a Simón, Pablo, Miguel, Sara o el doctor Roca, tots ells turmentats per un passat encara massa present i del que sembla no poden acabar de deslliurar-se.
L'element pivotant que anirà unint les diferents històries és Sara, una mosso d'esquadra expedientada.
Sara, Simón i Pablo recorren la ciutat a la recerca de respostes a les inexplicables desaparicions de dones que no tenen res en comú; ni l'edat, ni la professió, ni tan sols les seves trajectòries vitals coincideixen. Només hi ha un fet comú a totes elles: s'han fet o es volien fer operacions d'estètica. Paral·lela és la història del doctor Roca, que posa de manifest un altre problema: els que decideixen quan certes persones han de deixar aquest món, perquè ja no hi fan res en ell; però que posarà a Simón sobre la pista del possible mòbil de les desaparicions.
Dividit en dues parts força diferenciades: la primera serveix per donar-nos a conèixer a tots els personatges i posar-nos en antecedents sobre la seva vida i especialment el seu passat; la segona ja es centra més en la investigació d'aquestes desaparicions per part del trio formant pels germans Peña, Sara i Simón, i el seu amic Pablo. Dues parts integrades per un seguit de capítols curts que ens aniran mostrant, alternativament, l'esdevenir diari de cada un dels personatges mostrats, per si sols o interactuant entre ells, conferint el tapís que donarà com a resultat la fabulosa trama d'«Invisibles».
Retrobar-me amb la prosa àgil i directa de la Graziella sempre és un plaer. Aquest cop ens apropa a una realitat moltes vegades desconeguda pels que, sortosament, no la partim, creant una trama colpidora que ens deixarà un regust amarg barreja de la por i el dolor que senten les víctimes.
