«Los problemas, como la muerte, eran ley de vida.»
Empar Fernández, tal com ja ens té acostumats, ens torna a sorprendre amb una novel·la que és una veritable joia. I és que l’Empar és d’aquelles autores que mai deixa indiferent, que cada llibre que llegeixes d’ella et reafirma una mica més en la creença que és una de les grans escriptores de la nostra època.
Basant-se amb uns fets reals, ocorreguts durant la guerra civil, l'autora construeix una commovedora i profunda història de ficció que, segons ella mateixa diu al final del llibre, vol ser un homenatge a tots aquells nens que van créixer a molts kilòmetres de distancia i que no van tenir una vida gens fàcil
Tots hem sentit a parlar un moment o altre dels «Nens de la guerra o Nens de Rússia», aquells infants que durant la guerra civil van ser evacuats del país i que van anar cap a l'URSS. Empar Fernández ens apropa aquest fosc episodi de la nostra història a través de la visió d'una d'aquelles nenes: Asunción Cadaveico Marón, una nena nascuda a Pola de Lena, qui l'any 1937 i quan només tenia vuit anys va ser enviada cap a l'URSS. El pare al front i la mare embarassada és la família que la petita deixa enrere quan comença el seu llarg viatge. Allà passa uns anys de relativa calma, sempre al costat de la seva amiga Araceli, fins que els alemanys envaeixen Rússia durant la II Guerra Mundial. Durant anys va estar esperant notícies dels seus pares i pendent de poder tornar a casa, al veure que ni una cosa ni l'altra succeïen va canviar el seu nom per Irinai quan es va cassar va adoptar el cognom del seu marit, tot i que en els papers oficials sempre va seguir constant com Asunción Cadaveico.
A la primera part del llibre anirem saltant de Barcelona a Moscou, i anirem coneixent als principals protagonistes d’aquesta història. A Barcelona ens trobem amb Santiago Cadaveico, un home malhumorat i taciturn a qui la seva parella ha deixat i qui viu amargat i sense cap tipus d’esperança.
« Era sarcástico, casi vitriólico y propenso al pesimismo. Su sentido del humor era como un puñal desenfundado y no siempre le ayudaba hacer amigos.»
Mentre que a Rússia hi veurem a la Irina i l'Oxana. Els tres pilars de la trama. La segona i tercera part ja estaran centrades a la ciutat de Barcelona.
Veurem com Santiago, a través de l'Oxana, coneixerà el passat de la Irina i el de la seva pròpia família. Com, a més a més, com s'ha d'enfrontar a un seguit de situacions límits, a les que no està gens acostumat i que faran que hagi de prendre una sèrie de decisions amb un curt espai de temps.
Una trama perfectament filada. Si per una banda tenim la història de la nena, d'Irina, per altra coneixerem la d'Oxana, que tampoc ha sigut fàcil ni exempta de problemes i perills. A la tercera i última part de la novel·la veurem com l'adrenalina es dispara a la tercera i última part, on les persecucions, les fugides i els actes criminals i delictius tindran el seu moment estel·lar.
L'Emparens mostra el fred, la por i la soledat que senten els petits separats de les seves famílies i embarcats en un llarg i infernal viatge cap a un país, que per molt bé que els acull, no deixava de ser un lloc estrany i inhòspit per a ells, que l'únic que volen és tornar a casa. Ens parla d'un episodi de la nostra història recent, on els protagonistes involuntaris van ser els més vulnerables: els nens. I ho fa amb la seva prosa càlida, polida, directe, amb la sensibilitat que la caracteritza i que la fa tan especial.
«Apretados como en una conejera, cientos de niños contemplabamos impresionados la multitud vociferante reunida en el puerto.»
