Que l’esport és salut hi podríem estar tots força d’acord. A vegades, però, els eslògans cal demostrar-los amb fets. Jo vaig tenir l’oportunitat de fer-ho aquesta setmana. Tot pedalant per la comarca vaig atrapar un altre ciclista, i vam fer un bon tros de ruta junts. L’escena seria poc destacable si no fos perquè l’home tenia 71 anys, unes cames envejables i la il·lusió d’una criatura.
Les cames envejables les va mostrar enfilant a bon ritme diverses pujades. La il·lusió, però, quedava lluny de demostrar la seva fortalesa muscular: havia sortit tard de casa, i el que volia era atrapar el grupet d’amics amb qui pedala diversos cops per setmana. «Soc el més jove de tots», em va deixar anar. I sí, l’esforç va tenir recompensa i finalment vam caçar el ‘gran grup’ uns quilòmetres més enllà. El vaig deixar conversant amb la resta de companys, fent evident que per ell l’esport no només és salut física, sinó sobretot emocional.
«Ja anem venint», em va dir un dels integrants del grup amb to sorneguer quan els vaig deixar enrere. Em sembla que qui haurà de pedalar de valent per atrapar-los a la vida soc jo. I quines ganes de fer-ho i demostrar, durant tants anys, que l’esport és salut pel cos i sobretot per la ment.
