“Em dic Joan Rubió i sóc viticultor, fill del Penedès, de la Masia Cal Tiques.”
Així es presenta Joan Rubió a la seva web. Un dels primers precursors de l'agricultura biodinàmica del país. Un apassionat del que fa, elaborar vins; enamorat de la seva terra, el Penedès, del seu país, de la feina, de la seva família, recuperant els seus orígens a la comarca on ha nascut, al costat de l'Àngels, la seva dona, que tan el recolza, des d'aquell dia quan adolescents varen decidir estar junts, i des del 2015 varen unir el màxim d'esforç i estima en el seu projecte personal i de vida, amb els seus fills, per tornar a fer vins.
Havíem quedat un dissabte al matí d'aquesta tardor a la Masia Can Tiques, la casa familiar i el celler on elabora els seus vins a Santa Margarita i els Monjos. Feia un dia esplèndid i poc temps que havia acabat la verema. Un temps més tranquil, quan els viticultors tenen una pausa per parlar i compartir una estona.
La casa familiar és de color ocre, harmònica amb l'entorn, recordant el paisatge suau de la Toscana amb un patí jardí on no falta una vella figuera d'amable ombra; un racó sorprenent i bonic de cactus plantats per la germana d'en Joan, a prop dels estenedors; el porxo on estan les taules de selecció i el celler recuperat amb gran esforç per en Joan, doncs amb el temps s'havia convertit en un traster; la graveta a la zona d'esbarjo, una taula de jardí per fer algun berenar o sopar a l'aire lliure, també un corral on no falten les gallines. En aquest entorn trobes una manera de viure i conviure, tant mediterrània, la Masia on viuen junts i alhora independents, on cada unitat té el seu propi espai, el dels pares d'en Joan i un altre per la seva família.
Els guardians de la casa, els gossos, ens varen venir a rebre contents amb la seva percepció segura. En Joan i l'Àngels varen proposar anar fins un lloc emblemàtic i proper, els pins de Can Rigol, a Sant Martí Sarroca, un turó amb uns pins majestuosos, des d'on es divisa la plana del Penedès, un paisatge suau, envoltat de vinyes, les muntanyes de Montserrat, al fons, testimoni geològic del que havia estat un mar que va anar evolucionat fins convertir-se en aquestes muntanyes formades per còdols, terra i mar; molt a prop d'on érem, el Celler de la família Torres, perfectament integrat en el paisatge; el mar, al fons, es divisa els dies clars; alguns masos, on no falta alguna palmeres, les granges i els horts.
En aquest entorn era més fàcil explicar i entendre la filosofia d'en Joan i la seva vinculació amb la terra, l'home i el que fa. Pujant al turó va anomenar la rabassa morta, aquell contracte, propi del Dret civil català, pel qual el propietari de la terra cedeix el seu ús per plantar vinyes pel temps que visquin els primers ceps, pagant-li el cessionari una renda o pensió anual en fruits o en diners... i, somriu, quan una redolta atrevida es colgava fen revifar el cep.
Aquí, al Penedès, en aquesta terra, poder la més amplia de Catalunya en tradició vinícola, s'ha fet vi des de temps immemorial, conscient de la història i de les generacions passades descrivia una trajectòria d'una persona reflexiva, que sap escoltar, respectuosa amb la terra i coneixedora del seu entorn.
A casa seva, com molts petits productors de la comarca, es va deixar de vinificar als anys vuitanta, sortia més a compta vendre el raïm als grans cellers. En aquell temps no s'elaborava un gran vi, en el sentit que no es feia un vi amb delicadesa, es feia un vi amb premsa continua on es valorava més el volum que la qualitat. Aquesta era la realitat, com també, el coneixement i la possibilitat dels més joves, poc a poc, tenien accés a una formació i podien canviar la manera de fer com s'havia fet fins llavors.
En Joan Rubió volia estudiar filosofia, l'agradava, el seu interès pel coneixement, possiblement, per aquest sentit ampli d'entendre l'entorn, la natura, per una manera de viure, per la seva capacitat d'aprendre i voluntat.
Una conversa amb el seu pare, l'admiració i el mestratge de l'avi, seguint la tradició familiar; les vacances de l'escola, per Nadal, quan des de petit ajudava al seu avi a podar les vinyes i tenir-ne cura, als estius, el va portar a seguir els estudis a l'Escola Agrària de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech, al barri d'Espiells de Sant Sadurní d'Anoia, aquí va conèixer al professor i amic Joan Milà, enòleg de Mas Comtal que admirava i va ser determinant en la seva formació; després vindria el grau d'Enologia a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, on coneixeria a en Ton Mata, director general de Recaredo, i varen compartir aprenentatge.
Va ser una oportunitat treballar, aprendre i créixer, durant quinze anys, al celler Recaredo, com també, pel celler comptar amb una persona com ell. Va començar venen el raïm, després va ser membre de l'equip i va arribar a director tècnic, junts iniciarien el projecte Credo, com diu ell va ser entendre la terra, el sòl, com un ser viu, mirant el cel, la lluna, la seva influència i observar els astres, el nostre entorn. Que està passant i quina informació ens transmet. Entenent la natura en el seu conjunt, d'una manera global. Aquesta decisió va comportar deixar d'elaborar els vins de la forma tradicional per fer vins ecològics i biodinàmics en sintonia amb la seva manera d'entendre l'entorn.
Possiblement, diu en Joan, el canvi va ser quan l'estiu del dos mil tres, una canícula agressiva amb altíssimes temperatures, va comportar un plantejament de com s'estaven fen les coses. A principis d'agost, d'aquell any, els controls de maduració donaven 14 graus el macabeu, però era per deshidratació. Que s'estava fen? S'estava fomentant la desertització.? Va ser en aquest moment que és varen començar a plantejar els principis de l'agricultura biodinàmica. S'havia de fer alguna cosa. Tractant el sòl com un ser viu, ajudant-lo a viure. Introduint la coberta vegetal, sense fertilitzants químics, amb fertilitzants naturals, sense posar herbicides ni fungicides, només amb elements d’origen natural.
Paral·lelament, al dos mil cinc, va anar a Falset a unes conferencies que impartien Pierre Masson i Claude Bourguignon, enginyers agrònoms francesos, precursors de l'agricultora biodinàmica. El que estava escoltant era nou per ell, però cada pas el portava a seguir la seva intuïció del camí i decisió de fer vins artesans com ell volia. En aquelles xerrades es descrivia la importància de la terra i com l'home era el centre del sistema agrícola. Prendre consciencia del pas de les estacions, del dia i les seves nits. Després vindria l'aprenentatge a la Granja Laia a Ulldecona.
Que seria doncs la Biodinàmica? En Joan diu que si no hi ha temps és preferible no dir res. És un sistema d'agricultura, molt integrat en la seva manera de fer i que creu que hauria de ser bàsic, per saber el que està passant en el sòl. És una visió holística de la a terra. Respectant-la, observant i escoltant. No cal interferir però si utilitzar una tècnica. En Joan diu que el sòl és el més important que tenim, és un gran patrimoni i hem de tenir cura perquè és d'on trèiem l'aliment i alhora deixar un llegat, si pot ser millor, a les generacions futures.
Utilitzant el compost natural i adequat per cada sòl amb productes o preparats naturals per ajudar a les plantes i el terra. (l'ortiga, la cua de cavall, la banya però sense quedar- se en l'anècdota) “Cada forma de vida, inclús la més insignificant, té el seu lloc dins el sistema agrícola i la natura. La nostra gran tasca és procurar que tot torni al seu lloc.”
I així, amb aquest bagatge, va arribar el moment del retorn a la terra, de manera natural. En Joan tenia ganes de fer els seus propis vins, baixar el nivell de feina, que era molt, caps de setmana inclosos i al dos mil quinze varen decidir amb l'Àngels, la seva dona, qui va deixar la seva feina, sumar junts en aquest projecte personal. La seva manera de fer vins és el resultat de l'experiència, el coneixement i també l'evolució. Treballant amb un raïm molt sa i en un celler impecable on res s'ha deixat a l'atzar. Cada vi ha està pensat o ha estat una sorpresa com va ser Deix que vàrem tenir l'oportunitat i privilegi de tastar guiats per ell al seu celler.
"Al nostre celler obtenim els vins per escorregut. Vinifiquem sense premsar, lentament. Tota la verema es fa a mà; el raïm es cull en caixes de 15 kg, passa per la taula de selecció i s'encuba amb les seves pròpies pells. El sangrat de tots els vins és natural, sense premsar."
La maceració amb pell del raïm atorga aroma i sabor i el protegeix de manera natural. Per en Joan, com va descriure en el directe de Marlasom, ex alumna d'en Joan, un vi ha de tenir un molt bona acidesa, és el més important i poc alcohol que s'arrodoneix sempre a l'alça, entre deu i dotze graus. Com descriu Marlasom gairebé són "mostos", suc de raïm. Somriu.
Després de la visita als pins de Can Rigol, varen anar fins les vinyes. Macabeu, xarel·lo, principalment, són les varietats que té plantades, o la malvasia de Sitges, treballa també amb la recuperació d'alguna varietat autòctona de Mallorca. Unes 10 hectàrees disperses, amb la seva coberta vegetal i aquella anècdota de la inspecció del sòl del Departament d'Agricultura, des del satèl·lit, els hi semblaven vinyes abandonades, quan en realitat era el resultat de la regeneració de la terra, el color de les plantes transformada per la cura i el mim de l'home que escolta i parla a la terra. S'ajup, recull amb les mans la terra, orgull de la feina ben feta, la confiança i la dedicació.
De tornada a la casa, ens conviden a entrar a la cuina del pares, la mare d'en Joan preparar el dinar, conill amb cargols, el morter, l'aroma s'escampa al jardí.
Seguim el camí del raïm, les taules de selecció, el raïm sencer, descarten el que no està en bon estat, fins l' entrada al celler preciós, amb els grans tancs d'acer inoxidable, on reposarà, la fusta de les botes de roure francès i americà, i les àmfores de diferents colors per cada vi, més clares o més vermelles. Dissenyades i pensades per l'artesà Carles Llarch...Un sota terra per anar més lluny amb ancestrals monestrell i xarel·lo.
Les etiquetes i els noms, pensats i dissenyats per l'artista berguedà, Salvador Vinyes, després de llargues converses, on cada detall conforma el que volen expressar o tu veus.
Els vins d'en Joan són vins majoritàriament blancs, lleugers, elegants, que evolucionen i s'impregnen del paisatge de l'entorn, de la fruita amb pinyol, les plantes i també la salinitat que l'atorga la pedra, l'argila de les àmfores o la proximitat del mar.
Una taula de fusta ferma, els vins, les copes de Gabriel Glass i el privilegi compartit d'un tast guiats per en Joan i acompanyats de l'Àngels.
Tiques: vi elaborat amb la varietat de raïm xarel·lo; verema 31 d'agost de 2019; número d'ampolles 1.000 numerades; 9 dies de maceració i criança de dos mesos i mig en una gerra de ceràmica vermella;11 % VOL. El vi que porta el nom de la casa. “El vi ens eleva”. L'etiqueta vol trametre optimisme...un vi viu que va evolucionat amb records de fruita de final d'estiu.
Deix: vi elaborat amb la varietat de raïm xarel·lo, em va semblar magnífic o de com un “error” es transforma en un vi singular, per això, el nom i l'etiqueta, un dit que deixa passar la gota. Verema 4 de setembre de 2019; número d'ampolles 1.375 numerades; 11 dies de maceració en les seves pells i una criança de 6 mesos en bota de roure francès i americà de cinquè any amb la formació de tel. 11 % VOL. Em sembla “essencial” transcriure la descripció d'en Joan Rubió: “tots els vins que he elaborat fins ara, sorgeixen del suggeriment de l'espai, cada parcel·la de terra té una vibració determinada que crec que és definida per la varietat que hi tens plantada, el paisatge que envolta la parcel·la, les olors...Hi ha molts factors que fan que sentis un vi, o una idea de vi. Sempre dibuixo el vi abans d'elaborar-lo i després de dibuixar-lo penso en els materials que necessitaré. (fusta, diferents tipus de ceràmica, acer inoxidable). En el cas del Deix, és un vi que no em va permetre fer aquest procés, de fet, va sorgir mentre estava fent un altre vi, l'Essencial. En un dipòsit on pretenia elaborar l'Essencial, mentre estava immers en aquesta idea, de sobre va sorgir l'inesperat, el most-vi que pretenia elaborar no s'assemblava en res al que estava tastant; - com havia arribat fins aquell punt? Jo no esperava obtenir aquell perfil, aquella vibració, la peça no estava acabada i vaig continuar sense cap idea preconcebuda, no sé qui va acabar donant forma al vi. Era ell qui em deia que volia que jo fes? O una part meva més amagada?... Em vaig deixar portar. Vaig acompanyar-lo, el resultat m'ha sorprès i tinc curiositat per saber si seré capaç de repetir-ho.”
Obstinat: vi elaborat amb la varietat de raïm xarel·lo. Aquest vi és la força i la voluntat, un home empeny la paraula i els fets; una bota amb el seu nom escrita en guix. Verema 21 d'agost 2017; 1.350 ampolles numerades; 10 dies de maceració amb un treball diari del barret i criança de 3 mesos en gerra de ceràmica vermella i bota de 500 litres de roure francès i americà de tercer any. 11 % VOL. Taronja, cruixent, natural. “Obstinat… Pel tracte lleu, delicat, de la pell del raïm amb el propòsit d’esprémer i obtenir l’ànima”
Joanots: vi elaborat amb la varietat de raïm 100 % macabeu. Dos homes, dos Joans, Aart Jan Hemmink i Joan Rubió, units per l'amistat, el seny i la poesia, unes ulleres i dos punts de vista, creient i sumant per fer possible el projecte de fer vins “naturals”. Verema 23 d’agost del 2018, el raïm veremat manualment passa per la taula de tria, es derrapa i s’encuba en inoxidable durant 5 dies, posteriorment es descuba sense premsar i fa una criança amb gerra de ceràmica blanca durant 4 mesos; 2.450 botelles numerades. 10% VOL
Nituix: és un vi elaborat amb la varietat de raïm xarel·lo 100% d’una collita feta a mà en caixes de 20 kg el 26 d’agost del 2017 a Vilafranca del Penedès, terra on Joan Rubió, enòleg i soci fundador de la Bauma de les Deveses. El sistema de cultiu ecològic i biodinàmic. L’anyada 2017 ha produït 1.500 ampolles. Un “vi d'alçada” que pren el nom de l'euga Nituix qui llaura les vinyes de la Bauma de les Deveses i el vi que vendrà aquesta empresa fins elaborar els seus propis vins. El raïm ha estat encubat amb les seves pells, amb les que ha estat macerant durant varis dies en tina d’acer inoxidable i després ha estat desencubat per gravetat sense premsar. Finalment s’ha fet una breu criança en gerra de ceràmica vermella. Es tracta d’un vi natural amb només 10 Vol. Com descriu la web en la nota de tast és pur rock & roll!
Josep Roca va escriure: “beure vins d'en Joan Rubió, és omplir-se de revolució verda, de consciencia ecològica en forma de vi viu, tot un referent en viticultura biodinàmica i referent mundial.”
Atents als vins que elabora en Joan Rubió. Bons Nadals!
