Un llibre deliciós i eloqüent. Literatura, assaig i pintura es combinen sàviament i es donen la mà en aquesta magnífica obra. Un autor sempre nou i sorprenent que reflexiona sobre múltiples aspectes de la realitat actual a partir d’imaginar com podria ser avui el famós quadern d’apunts del filòsof Baruch Spinoza, que es va perdre a la seva mort. Els relats d’aquest llibre son indestriables dels seus il·luminadors dibuixos, així com els textos triats de la Ètica del filòsof holandès. Un llibre on la intel·ligent combinació d’arts i gèneres permet construir un fresc sobre la cruesa d’un món al qual l’autor sempre si aproxima amb estupefacció i unes bones dosis d’ingenuïtat. Una mirada penetrant, neta, sobre qüestions aparentment menors de la realitat a les quals l’autor dibuixa amb interès i sorpresa. La profunditat que pot emanar d’allò que és senzill.
A El cuaderno de Bento (Alfaguara, 2016), aquest reputat escriptor i artista reflexiona sobre la capacitat humana per a la crueltat, que creu il·limitada. Rememora quan era la Historia que s’escrivia en majúscules, i no com ara que això només es fa amb les marques comercials. Ens recorda l’especificitat d’una tirania global, que ara ja no té rostres com antany amb Hitler o Stalin. Sobre l’abisme entre pobres i rics i la funció del consum com a activitat que ens fa infeliços, ens despersonalitza i ens obliga a identificar enemics que, coses de la vida, sempre són més pobres i desgraciats que nosaltres. Més que amb el pinzell amb el bisturí, dibuixa les relacions laborals demencials que es produeixen en els hipermercats, mentre s’obliga als precaris i subjugats treballadors a tractar als compradors -de classe baixa- com autèntics delinqüents. El retrat sobre el paper de les indústries agroalimentàries tot encapsulant la producció del camp, és acerat i expressiu. Un molt bon llibre. En tots els sentits i per a tots els sentits.
