Un llibre que tracta de com la legislació mercantil s’està imposant al dret internacional basat en la defensa dels Drets Humans. De com s’està configurant una arquitectura jurídica de la impunitat, al marge dels parlaments nacionals i de la més bàsica noció de sobirania. De com les grans corporacions globals, en nom de la llibertat de mercat, estan laminant la capacitat dels Estats d’intervenir en pro del bé comú i del benestar de la majoria. De com els grans tractats de lliure comerç (CETA, TTIP…) són instruments per tal d’harmonitzar els estàndards laborals, econòmics i mediambientals en els seus nivells més baixos. De com els grans temes ja no es discuteixen i es tracten als Parlaments, sinó en obscures comissions d’experts i lobbistes. De com es privatitza la justícia pels grans plets entre Estats i Inversors, de com els capitals exteriors obtenen un blindatge que els fa intocables. De com els Estats-Nació estan perdent la seva sobirania i de com les elits globals han decidit posar els governs al seu servei. De com s’esborra la noció de societat i de com la cultura mercantil ho envaeix i ho domina gairebé tot. No és aquest un llibre de dret, encara que ho sembli pel títol, i encara menys va dirigit a juristes. És un llibre on s’explica com s’utilitza el Dret contra els interessos col·lectius, i de com defensar-se d’això amb la Política, però també amb el Dret.
A Contra la lex mercatoria. Propuestas y alternativas para desmantelar el poder de las empresas transnacionales (Icaria, 2015), Juan Hernández Zubizarreta y Pedro Ramiro fan un molt bon intent de fer comprensible el poder real que estan adquirint les grans corporacions transnacionals en els darrers temps, de com es blinden amb un Dret Corporatiu Global que el que fa es liberalitzar absolutament les seves obligacions empresarials, mentre obliga a les institucions internacionals a que re-regulin els seus drets per tal de fer-los intocables per part dels Estats. Així, l’esfera política perd tota capacitat d’acció en favor de les persones, mentre els interessos privats esdevenen intocables. Les empreses resulten així només induïdes a ser comportaments econòmics, socials, mediambientals i morals decents en el marc dels codis de Responsabilitat Social Corporativa, que no són més que declaracions de bones intencions que, vinculades als departaments de màrqueting, són només de compliment voluntari i són les mateixes empreses que n’autoavaluen el seu compliment. Pura farsa davant de la qual, els autors del llibre proposen regulacions i alternatives per un ús més social i equitatiu del Dret.
