Primer de tot cal dir que no he llegit l'anterior novel·la de l'autor 'La novel·la de sant Jordi' on Oriol Comas i Coma ja sortia com a personatge; fet que es repeteix a 'Jugar-s'hi la vida'.
L'autor situa l'acció a Barcelona, concretament al barri del Raval on apareixen mortes dues persones, un noi jove i una dona d'avançada edat (que més endavant sabrem que són àvia i net) en mig d'un gran bassal d'aigua i tot de peixos morts, que és la conseqüència de la trencadissa d'un aquari de grans dimensions. El pis on apareixen les víctimes es troba a sobre d'un narcopis, fet que fa que en un principi aquestes morts s'associïn al narcopis. Oriol Comas es troba a escassos metres d'on succeeixen els fets, a les dependències de l'IEC, i sent una gran curiositat pels cadàvers trobats i les seves circumstàncies.
No és l'única trama de la novel·la, sinó que ens trobem davant un trenat de trames i personatges que avancen en diferents direccions, però que tenen un element comú: en Comas, qui a més a més es veurà enfrontat al gran repte professional de celebrar el festival de joc DAUa Lisboa; aquesta trama ens farà viatger a la capital portuguesa i reviure la revolució dels clavells.
També veiem una subtrama on la protagonista és la Sol, la neboda d'en Comas i on queda força palesa les diferències generacionals. Subtrama que jugarà un paper decisiu en la resolució del cas dels morts del carrer del Carme.
En la novel·la el joc juga un paper força important, com no podia ser d'altra manera i ens fa assistir a l'encès debat entre el joc pel joc i el joc per guanyar diners. Mentre que en anglès hi ha dos mots per diferenciar les dues acotacions: gaming i gambling, amb la nostra llengua tot és joc. Un altre tema que toca és el dels jocs en la xarxa on es generen dades amb les quals algú pot acabar jugant amb nosaltres.
La novel·la que en un inici té alguns moments divertits, irònics, que arrenquen un somriure al lector, va perdent pistonada a mesura que avança. Val dir que no és un mal llibre, la lectura és força amena. De fet, es nota l'enginy, la gran capacitat narrativa, i de domini del lèxic de l'autor, però la part de l'enigma, de la resolució del cas e inclús del debat entre una mena de joc i altra, fluixegen força. Potser que jo tingués unes expectatives massa altes amb aquesta novel·la... El cas és que, sense defraudar-me, no ha resultat ser el que esperava.
Sí que us puc dir que tot i fer esment als fets ocorreguts a l'anterior novel·la i a recuperar a certs personatges que hi sortien, aquesta és una lectura que es pot fer de manera independent sense cap problema.
