És la tercera novel·la, de les quatre que té publicades, que llegeixo d'aquest autor i ja estic acabant la quarta, i és que
Gerbrand Bakker llibre rere llibre s'ha convertit en un dels meus autors de capçalera.
Vaig tenir l'immens plaer de sentir-lo parla d'aquesta obra a
la Fira Indilletres que és a celebrar a La Bisbal d'Empordà. Aquell mateix dia vaig poder assistir al club de lectura de
"A alt tot està tranquil" (aviat ressenya) que va organitzar la biblioteca de la població i us ben garanteixo que les dues activitats van ser espectaculars.
Bakker és una persona encantadora, divertida, amb un sentit de l'humor un xic àcid… Escoltant-lo parlar t'adones de tot el que hi ha d'ell en els seus llibres i és molt.
«Juny» comença amb uns capítols que ens situa a les acaballes de la dècada del seixanta del segle passat, quan la reina Juliana visita la zona del nord del país; en una de les poblacions, obviant tot protocol, s'acosta a una mare i una filla que arriben tard, fent carantoines a la menuda, ningú pot imaginar-se que aquell mateix dia la vida d'aquella família farà un tomb per culpa d'un desgraciat accident. Aquests capítols escrits estan redactats en primera persona, en veu de la mateixa reina.
Bakker, a La Bisbal, va explicar que Juliana va ser reina fins que ell va complir els divuit anys, però que per ell sempre serà la seva reina i que volia retre-li un petit homenatge.
Després serà un narrador en tercera persona qui ens anirà explicant l'acció que es concentra en un sol dia del mes de Juny. Una novel·la coral on la família Kaan i alguns dels seus veïns són els protagonistes. Dividit en capítols curts on la perspectiva de la història va canviant a cada capítol, permetent que el lector es faci una idea molt clara de la tensió que hi ha entre els personatges principals, la família Kaan, i la seva acarnissada lluita interior. Diàlegs curts i versemblants entre personatges poc xerraires, acabant d'arrodonir la percepció del lector. L'única que xerra, pregunta i busca respostes és la petita de la casa, la Dieke, que als seus cinc anys no entén el comportament dels grans que l'envolten, ni perquè l’àvia es a dalt del paller i no baixa; amb la seva innocència la nena pregunta sense obtenir grans respostes. Només el lector, no pas els personatges, percebran com és de desolador per la Diekei per la seva àvia, l'Anna, que la dona no sigui capaç d'establir lligams afectius amb la petita.
Gerbrand Bakkera «Juny»ens parla de la soledat de les persones per molt rodejades de gent que estiguin; de com el dolor pot condicionar les relacions de tota una família, dels sentiments en vers al què va succeir que experimenta cada un dels components de la família i del desconcert de qui viu la situació amb ulls de nen.
La seva prosa pausada, que sense fer grans descripcions dona tots els detalls, a petites pinzellades, perquè ens fen una composició prou fidedigna dels escenaris i que dibuixa les atmosferes d'una manera sublim; la creació d’ uns personatges amb els quals fàcilment et pots sentir identificat perquè són reals; són els elements que fan que la seva narrativa sigui exquisida. Cal agrair les excel·lents traduccions que ens fa la Maria Rosich, que sap captar tota l'essència de l'autor neerlandès.
