Amb «La Barrera» Jordi de Manuel ha volgut canviar de registre, fer una cosa diferent de la saga de l'inspector de la Policia Nacional, Marc Sergiot i a fe de Déu que ho aconsegueix. Ens trobem davant una prosa molt menys poètica i descriptiva a la que ens té acostumats, aquesta vegada és més directa, més dura i descarnada, poder podríem dir, però les comparacions són odioses i el que en cap cas podem fer és comparar aquesta novel·la amb la saga Sergiotper què res té a veure, els personatges són uns altres, tot i que Sergiot surt, en un moment determinat, com a un policia ja jubilat.
Ep! Que passa aquí, en
Jordiha jubilat a en
Sergiot? No ens esverem encara. En paraules del mateix autor, durant el
Festival de Tiana Negra, falta encara un llibre per tancar el cicle
Sergiot, o sigui que de moment encara veurem actuar a l'inspector com a poc una vegada més. Poder sí que després
Jordi de Manuel, tot i que s'estima molt al seu personatge, cosa que es nota en els seus escrits, sí que decideix jubilar definitivament a
Marc Sergiot i donà pas a la parella de Mossos formada
per la caporal Lidia Sánchez i l'Agent Pau Ribó, que ja és la tercera vegada que veiem actuar, encara que a
«La Barrera» és el primer cop que ho fan com a protagonistes.
De Manuelsitua l'acció al Port del Fòrum de Barcelona on si produeixen casos d'abús de poder, moviment de molts diners amb negocis tan poc lícits ni ètics com poden ser les pel·lícules snuff... I per relligar una trama que tindrà tres focus que s'aniran alternant al llarg dels capítols, crearà un personatge força peculiar: el de Gaspar Garín, que és l'encarregat de pujar i baixar la barrera del Port del Fòrum en el torn de nit.
Gaspar Garín és una persona que està rebotada amb la vida, però que lluny de revelar-se o d'intentar canviar les seves circumstàncies el que fa és acomodar-se. Ja li està més que bé la seva infelicitat i la seva desídia, fins al punt que ell d'això en fa el seu dia a dia, el seu modus vivendi. Però hi ha una cosa que si que li agrada i el fa feliç: la seva feina, on aquella barrera que és la seva companya en el llarg torn de nit, l'accepta com és, no el jutge ni li demana res. I és, aquest amor per la feina, aquest està pendent de la barrera: de qui surt o entra, els moviments que hi ha al Port durant el seu torn, que faran que uns moviments estranys li cridin l'atenció i li facin mala espina. I aquestes circumstàncies provocaran que la vida li doni l'oportunitat de ser un heroi; oportunitat que, evidentment, ell aprofita, però... Però, i fins aquí puc llegir.
També veurem com la parella formada per la caporal Sánchez i l'agent Ribóestan investigant el «Cas Amnèsia» que situa al Port del Fòrum al bell mig del cas on trobem substàncies de submissió química, cobdícia i l'abús a persones vulnerables que l'únic que busquen és una feia decent en la que poder guanyar-se una mica millor la vida.
El tercer fil és, precisament, el d'aquesta gent cobdiciosa, que no dubta en matar a qui els fa nosa per tal de dur a terme els seus propòsits, en aquest cas la gravació a alta mar de pel·lícules snuff (aquelles on es produeix la mort de persones en directe) i on hi haurà involucrada gent que treballa al Port.
Es cert que no trobem tanta crítica social com a les altres novel·les de l'autor, però no per això diem que no n'hi ha. Una de les crítiques més directes que fa és la del poc que es llegeix en aquest país i l'orgull amb què la gent és capaç de dir que mai ha llegit un llibre.
Una novel·la curta, no arriba a les dues-centes pàgines, on l'acció és trepidant i els fets es van encadenant davant els ulls del lector, qui no podrà deixar de llegir per saber fins on pot arribar la maldat humana. Una lectura tan recomanable com qualsevol de les novel·les de l'autor.
Jordi de Manuel, tot i el canvi de registre, segueix deixant la seva empremta en cada una de les pàgines de «La Barrera» i segueix captivant al lector amb la seva prosa càlida i neta d'elements superflus.
