L'autor el descriu com la “colección más completa que se conoce por su variedad, un patrimonio cultural que reúne todos los requisitos museísticos. Pero requiere la ayuda de alguna institución pública o privada, que esté interesada en ampliar sus fondos, en crear un museo, biblioteca, fundación o cualquier otro centro cultural, o que incluso apoye la instauración del Museo de la Gastronomía, para que no se pierda”.
L'acte va comptar amb la presencia de la família de Sebastian, la seva esposa, les filles, amics, seguidors, membres de la Real Academia Española de Gastronomía i d'altres acadèmies, professors, historiadors, llibreters, cuiners, crítics gastronòmics com José Carlos Capel, persones vinculades al món de la restauració, també va assistir Carmen Simón Palmer, professora d'investigació del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, entre altres persones qui va destacar aquesta “joya desconocida en el mundo de la bibliografía”. El catàleg és un gran treball, d'Eduardo Martín Mazas, autor i editor entre altres treballs de Teodoro Bardají, precursor de la cocina moderna de España. El llibre és el resultat d'uns quants anys d'estudi, recopilació i la redacció de més de dos anys de feina amb un resultat brillant.
En aquest enllaç pots veure algunes de les característiques del magnífic catàleg. 
Aquesta gran col·lecció gastronòmica la va començar Sebastián Damunt Nincles, (1909-1983) cuiner, estudiós autodidacte, bibliògraf, investigador i professor, entre altres vessants humanístiques. A la seva mort, va transmetre la seva biblioteca, uns 8.000 exemplars i diferents col·leccions, al seu fill, Sebastian Damunt Araguas (1937-2014) qui ho va mantenir i ampliar superant les 11.236 fitxes.
El catàleg conté llibres des del segle XVI fins l'actualitat. Trobaràs bibliografia de diferents països, no tan sols de la península, també, de França, Anglaterra, Itàlia, Àustria, Bèlgica, Alemanya, Argentina, Mèxic o Cuba.
Un fons antic molt important, cuina conventual, botànica i jardineria, important fons de cuina francesa, els primers llibrers on les dones cuineres s'anomenen com la Cuynera catalana, i la cuina actual per anomenar només alguns.
Per matèries, per autors, aliments, enologia i viticultura, cocteleria, begudes, pastisseria i rebosteria, servei de taula, sistemes de cocció, elaboració, producció agricultura i ramaderia, llibres que han suposat un canvi en la manera d'entendre la gastronomia, col·leccions de cartes o menús, utensilis, guies de viatge, escoles de restauració o restaurants
Sebastián Damunt, a més a més de la seva feina, al Restaurant familiar La Tana, a La Manga del Mar Menor, en les seves estones lliures, que eren poques, va indexar i ordenar la col·lecció, explicava que va trigar més de vint anys en fer-ho. A més a més gestionava quatre blogs actius, importants, actualitzats i consultats: Charla de Sobremesa, de temes diferents; Los amigos de la Tana, sobre allò i les persones que anaven i venien al restaurant familiar; Frutos de Mar, "una carta de navegació" al voltant dels peixos, el marisc i les zones marítimes, i “Libros de cocina y gastronomia” on va compartir i divulgar la seva estima pels llibres de cuina i gastronomia.
Va morir de manera inesperada, al setembre del 2014, la seva esposa, Josefina Romero i la seva família han volgut mantenir la biblioteca unida i no dispersar-la, pel seu gran valor i per la voluntat de Sebastián Damunt pare i fill de poder contribuir a la divulgació i el coneixement d'aquest gran llegat. El catàleg conté un Proemi de Carmen Simón Palmer, on la professora exposa el que suposa el projecte gastronòmic d'Eduardo Martín Mazas, compara l'obra de Teodoro Bardají i de Sebastian Damunt per la similitud en molts aspectes de cuiner, bibliòfil i escriptor.
L'obra descriu de forma atractiva el contingut i el continent, les il·lustracions i les imatges tant interessants, en color i blanc i negre. Per això, després d'exposar com s'ha anat avançant en la digitalització d'algunes biblioteques de manera brillant i com el coneixement d'aquest fons i la possibilitat de tenir-lo a l'abast podria suposar pels estudis universitaris.
L'autora, també, repassa el destí de d'alguns fons bibliogràfics de diferents escriptors, periodistes o professors i que hagués estat preferible. Per acabar amb el millor dels desitjos la possibilitat que sigui una realitat i estigui a l'abast aquesta magnifica col·lecció.
El llibre té un pròleg de José García Fortuny qui relata la biografia i com va conèixer a Sebastián Damunt pare i fill. Un pròleg extens que ajuda a comprendre i entendre. Escrit amb el cor en paraules de l'autor i el desig de l'obra i el llegat pugui trobar el recolzament necessari i efectivament es faci un museu gastronòmic.
Finalment, en aquestes presentacions prèvies l'autor i editor presenta la seva obra, de com va conèixer a Sebastián Damunt, el recolzament de l'esposa, Josefina Romero, i la seva família, com varen posar a la seva disposició la gran col·lecció i com es va iniciar la idea de fer el catàleg que es presenta per poder donar a conèixer aquest gran fons bibliogràfic i l'aspiració de trobar el recolzament públic o privat que ho faci possible.
El llibre està disponible en llibreries especialitzades. S'ha fet una tirada de 500 exemplars, imprès en un paper d'alta qualitat, amb portades amplies, cosit amb fil vegetal. La família i el autor consideren que serà suficient per donar a conèixer aquesta magnifica biblioteca i col·lecció. L'esposa de Sebastián en va fer arribar un exemplar d'aquest preciós catàleg, una carta manuscrita i la invitació a l'acte de la presentació del catàleg a Madrid. No vaig poder assistir.
Gràcies infinites per l'estima, la generositat i l'afecte.
Gracies Eduardo Martín Mazas per la vostra feina i fer-ho possible.
Deixo aquí l'enllaç del post que vaig escriure quan varem visitar a Sebastián a La Manga del Mar Menor i l'oportunitat de poder veure la seva biblioteca i col·lecció. Un honor la seva amistat i hospitalitat.
Poc abans de morir, Sebastián em va fer arribar una part de l'esborrany del seu projecte de catàleg que no va poder continuar i un llibre francès antic de la seva col·lecció. Volia compartir-ho i alhora que pogués veure la seva feina i també, em va dir, perquè ho conservés... De vegades no calen paraules.
Desitjo, de tot cor, que es pugui fer realitat aquest projecte de museu, seria magnífic.
