Que internet i les tecnologies digitals han donat un gran tomb a la nostra economia i la nostra societat és cosa bastant fora de dubte. Uns canvis radicals, difícils de pair en molts sentits, amb efectes multiplicadors i imparables. I tot això es produeix i es dispara de manera exponencial sense que hi hagi hagut cap elecció voluntària i conscient, tot i l’enorme transcendència dels canvis tecnològics, econòmics, polítics, culturals i de valors. No ens han canviat les condicions de vida, ens han modificat la pròpia noció del que és la vida. La llibertat ha deixat de tenir el sentit que va tenir antany, i en procés de liquidació l’exercici del lliure albir ens està convertint en éssers predictibles i programables. Evidentment la revolució digital no és una cosa circumstancial, sinó que ha vingut per quedar-se i per actuar com un accelerador històric d’imprevisibles conseqüències. Sorprèn la naturalitat amb què gran part de la ciutadania està acceptant aquests canvis tan disruptius, com si fossin l’exponent dels grans ideals de progrés en què ens vam instal·lar ja fa segles, com la seva conseqüència lògica. En realitat, hi ha molts aspectes en el món digital que recorden l’obscurantisme medieval i el restabliment de relacions de submissió i domini, quasi de vassallatge. El devot lliurament a la qual ens prestem en relació a les grans corporacions convertides en icones tecnològics, no té parangó. En paraules de Klaus Schwab, els canvis que s’acosten són tan profunds, que no afecten només al “què” i al “com”, sinó també “els que” som.
Els dispositius intel·ligents transformen la nostra realitat, la modifiquen. L’accés immediat a dades i a informacions acaba per provocar un efecte d’humanitat augmentada. Les conseqüències psicobiològiques que tenen els canvis en els processos de memòria i raonament que ens introdueix allò digital, són enormes. El continu recurs a la connectivitat d’agents externs ens provoca un efecte túnel. Habitem en una bombolla feta d’algoritmes que responen a la idea que ells s’han fet de nosaltres. Se’ns construeix una caixa de ressonància en la qual esdevenim programables i previsibles, on no hi ha possibilitat de cap factor sorpresa. Tot establert, facilitat i, sobretot, esbiaixat pels algoritmes i per la mineria de dades. Ens han convertit en submisos i “informats” consumidors. Som víctimes propiciatòries de l’excés. No fa gaires anys, ens semblava un luxe insuperable l’accés il·limitat a la informació i al moviment; avui en dia el que seria una autèntica recompensa seria veure’ns lliures de tanta informació i l’oportunitat d’estar quiets. La modificació i direcció del consum de coneixement que estan realitzant les grans plataformes tecnològiques resulta comparable amb els canvis que van produir les grans multinacionals alimentàries en la nostra dieta. També aquí el perill d’una alimentació excessiva i massa rica en greixos està provocant problemes de “obesitat informativa”.
Internet provoca transformacions crucials en forma de desmaterialització, deslocalització i un nou tipus de centralització. Fa desaparèixer l’ancestral distinció entre el privat i el públic, el que és universal i el que és íntim. Com ha escrit el filòsof italià Maurici Ferraris, internet és molt més que una opinió pública, és un nou inconscient col·lectiu. El que resulta difícil d’entendre, és que hàgim acceptat submisa i alegrement sotmetre’ns a mecanismes tecnològics i que ens prestem contínuament a rebre ordres d’aparells. Mai la renúncia a la llibertat va resultar tan poc costosa. Contràriament a l’arribada de la fi del poder que defensen els optimistes digitals, en realitat amb internet el poder només ha canviat de formes i de mans. Els publicistes de les bondats inherents a la tecnologia no accepten sotmetre aquesta i el seu desenvolupament a consideracions ètiques i socials. Hi predomina la creença que res podem fer contra la marxa autònoma de la tecnologia. La lògica tecnològica dominant es continua basant en el pueril principi que “la ciència descobreix, la indústria aplica i l’home s’adapta”. La tecnologia, afirmen, ha de seguir el seu curs i els efectes sobre les persones són danys o beneficis col·laterals. Ara ja no es coneix, s’integra, se sintetitza o es recorda, sinó que s’accedeix. No hi ha lloc per a la teoria, el saber o l’abstracció. Tot es redueix al motor de cerca i no hi ha pensament més enllà de l’algoritme.
