Ens retrobem per tercera vegada amb l'Elíades Bel, el fotògraf que vàrem conèixer a 'Cap llàgrima sobre la tomba' i 'Cendra'.
Aquest cop l'
Elíades s'ha cassat amb la seva xicota, la
Susi, i és pare del petit Dídac.
Retrobem tot l'elenc de personatges que ja coneixem de les anteriors novel·les: En
Margallo, la Juanita, l'Estrada, en Ruperto… Els fets son relatats el protagonista, molts anys després de que succeïssin: Ens situem el 1978, en
Franz Beühler, un alemany establert a
Vall de Roures, ha desaparegut. Molts pensen que ha tornat a la seva terra, però quan el seu cotxe, un Mehari de color taronja apareix flotant a les aigües del riu
Matarranya s'obren un munt d'interrogants.
L'Elíades s'endinsarà en la investigació de la desaparició de l'alemany a qui l'uneix una especial amistat. A més te l'encàrrec d'escriure un reportatge dels fets per la revista 'España en directo'.
Tot es complica encara més quan trobem amb una fossa comuna a pocs quilòmetres del poble. La troballa crea malestar entre els veïns de la zona i la guardià civil es mostra reticent a seguir amb les investigacions.
La implicació d'en
Bel en la investigació farà que posi en perill a la seva família. Tot i que li servirà per saber quelcom més sobre el seu pare, de qui ho desconeix quasi tot, i entendre el perquè de la seva desaparició quan ell era un marrec.
La
Sílvia Mayans ens torna a costar als fets succeïts durant la guerra civil, en una zona durament castigada. On les ferides obertes per aquells fets encara continuen sagnant. Tot i els anys que han passat, hi ha coses que no es perdonen tan fàcilment i els greuges i les rancúnies ens transmeten d'una generació a l'altra com un legat a salvaguardar.
Un dels grans encerts de la novel·la, és la riquesa lingüística que plasma. Cada personatge s'expressa amb la seva llengua natural; trobarem doncs la parla més neutra de la part de Barcelona, castellà o el tipus de parla de la Terra Alta, la Franja, la zona dels Ports… Això farà que els diàlegs siguin molt més versemblants i que els personatges tinguin unes senyes d'identitat pròpies.
