Per fi he pogut llegir el final de la trilogia dedicada al món de l'esport que ha escrit en Jordi Agut.
Les dues primeres
'L'últim defensa' i
'Línia de quatre' estàvem centrades al món del futbol i tocaven temes tan espinosos com les apostes il·legals i la corrupció dins la FIFA.
'La filla del vent' el ventall d'esports s'amplia i en
Jordi ens porta fins a les Olimpíades de Tòquio i la trama se centra en el dopatge dels esportistes.
Agut ens fa viatjar per tres continents: Àsia, Europa i Amèrica, en aquest cas a l'Amèrica del nord. Tots els capítols venen encapçalats pel lloc i fus horari on ens trobem i amb el fus horari de les diferents ciutats i horaris que, d'una manera o altra, intervindran. De manera que el lector sempre sap on és i per on es mourà.
Ens retrobem amb els mateixos protagonistes, encapçalats per l'agent de l'
MI6, en
George Mitchell que a les dues anteriors i veiem com ha evolucionat la seva vida privada i professional. Aquest cop la família d'en
Mitchell tindrà molt més paper en la trama.
Aquest cop les píndoles que en
Jordi ens col·loca a l'inici de cada capítol —com també en les dues entregues anteriors, només que aleshores se centraven en el món del futbol—, serveixen per explicar-nos els fàrmacs o components dopant que trobem al llarg de la trama.
Una lectura àgil, plena de girs inesperats, amb uns protagonistes de luxe i uns secundaris que no es queden pas enrere. Un ritme accelerat en molts moments, més pausat quan la trama així ho requereix; una informació molt ben dosificada que fa que el lector continuï passant pàgines per saber com dimonis acabarà tot l'embolic; uns personatges, secundaris inclosos, que són un luxe, ben perfilats del primer a l'últim. I un final que com a poc et deixa amb la boca oberta durant uns quants dies.
