24/01/2023

LA FILLA DEL VENT

La filla del vent. Jordi Agut

 

Per fi he pogut llegir el final de la trilogia dedicada al món de l'esport que ha escrit en Jordi Agut.

Les dues primeres 'L'últim defensa' i 'Línia de quatre' estàvem centrades al món del futbol i tocaven temes tan espinosos com les apostes il·legals i la corrupció dins la FIFA.
'La filla del vent' el ventall d'esports s'amplia i en Jordi ens porta fins a les Olimpíades de Tòquio i la trama se centra en el dopatge dels esportistes.

Agut ens fa viatjar per tres continents: Àsia, Europa i Amèrica, en aquest cas a l'Amèrica del nord. Tots els capítols venen encapçalats pel lloc i fus horari on ens trobem i amb el fus horari de les diferents ciutats i horaris que, d'una manera o altra, intervindran. De manera que el lector sempre sap on és i per on es mourà.

Ens retrobem amb els mateixos protagonistes, encapçalats per l'agent de l'MI6, en George Mitchell que a les dues anteriors i veiem com ha evolucionat la seva vida privada i professional. Aquest cop la família d'en Mitchell tindrà molt més paper en la trama.

Aquest cop les píndoles que en Jordi ens col·loca a l'inici de cada capítol —com també en les dues entregues anteriors, només que aleshores se centraven en el món del futbol—, serveixen per explicar-nos els fàrmacs o components dopant que trobem al llarg de la trama.

Una lectura àgil, plena de girs inesperats, amb uns protagonistes de luxe i uns secundaris que no es queden pas enrere. Un ritme accelerat en molts moments, més pausat quan la trama així ho requereix; una informació molt ben dosificada que fa que el lector continuï passant pàgines per saber com dimonis acabarà tot l'embolic; uns personatges, secundaris inclosos, que són un luxe, ben perfilats del primer a l'últim. I un final que com a poc et deixa amb la boca oberta durant uns quants dies.