Si som capaços d'entendre aquestes propietats, estarem en condicions de treballar el verd urbà de manera resolutiva i pràctica. Podem enverdir i procurar-nos verd arreu, no ens cal cap més aportació energètica que la de la llum solar i practicar l’horticultura o bé la jardineria urbana. Ens cal motivació per a ser receptius a l'entorn i al mateix temps proactius a les necessitats del creixement dels vegetals que ens encomanem.
Avui hem pogut llegir que la biomassa global ha estat superada per la no-biomassa, és a dir per a allò que és artificial (formigó, asfalt, construccions d'acer, metalls, envasos, plàstics, etc), potser necessari, però en aquests moments requereix una reflexió.
Aquesta pèrdua del món orgànic en detriment de l'inorgànic, de ben segur que té una segura relació amb la crisi climàtic que estem vivint. És ben cert que les granges industrials també acumulen gran quantitat de biomassa, també que les emissions d'una agricultura i ramaderies intensives en són part important i segur determinant de la crisis que estem patint, tot i així, cal reflexionar en la visió que implica la consolidació de tant espai inert, tant espai urbanitzat.
Cal plantejar-nos com revertir aquesta tendència de pèrdua de biomassa en els territoris i especialment en l'espai urbà, ens cal planificar estratègies individuals i col·lectives per a enverdir el nostre propi cosmos, els nostres espais de convivència i de vida.
En aquest punt la permacultura urbana ens pot ajudar molt a interpretar aquest nou model de ciutat, barri, plaça o carrer. Si entenem que la bomba solar funciona fins i tot en dies grisos i que l'ús de l'aigua i els substrats ens són més propers del que un es creu, (autogestió de la fracció orgànica domèstica) podem individualment i col·lectivament revertir la tendència, minvant les emissions nocives i que incrementen el desequilibri climàtic, millorant la qualitat dels espais propis i comuns, tot enverdint quotidianament.
#permaculturadebalco
