Un dels meus propòsits lectors d'aquest any és acostar-me a la literatura infantil i juvenil, per això (entre moltes altres raons) no vaig dubtar gens ni mica a llegir el conte escrit per la Lídia Munmany, 'La gallina cluck-cluck'.
Després de llegir el conte de la
Lídia he indagat una mica i a la xarxa he trobat alguns articles on ella mateixa explica com va sorgir la idea d'escriure'l: explicar als seus fills bessons com havia estat la seva arribada al món. Els nens van néixer per
gestació subrogada.I que millor que fer-ho amb un conte? Estic d'acord amb ella que és la millor manera d'explicar qualsevol cosa als infants.
Ara els nens tenen cinc anys i és al
target d'edat que va dirigit el conte de la
Lídia. Qui, d'una manera força entenedora, explica com va poder arribar a ser mare.
De la mà del gall
Quiquiriquic i la gallina
Cocorococ coneixerem a la gallina
Cluck-Cluck que els ajudarà a covar el seu ou, ja que la
Cocorococ té la panxa molt freda i no pot fer-ho.
Amb lletres prou grosses perquè els infants que comencen a llegir puguin fer-ho sense problemes, amb unes boniques il·lustracions de l'
Isa Basset i amb un llenguatge adequat als més menuts, la
Lidia ha creat una història tendra i bonica, adreçada als menuts, sí, però també als grans.
Li reconec i aplaudeixo la valentia que ha tingut. No és fàcil parlar de segons quins temes que segueixen sent tabús a la nostra societat, mentre que en altres és la cosa més normal del món.
El text
Sororitat escrit per la seva germana i que tanca el llibre és un clam a obrir ments, a l'alegria que suposa l'arribada dels nous membres a la família, a la gratitud eterna a la noia que ho va fer possible. Un text ple d'amor i agraïment.
Tant de bo hi haguessin més iniciatives com la de la
Lídia, que ajudessin als menuts a entendre i acceptar que hi ha moltes maneres de ser pares i totes són vàlides. Que trenquessin els tabús existents i obrissin les fronteres de la ment.
