Produeixen una certa intranquil·litat les constants notícies sobre el fet que la Intel·ligència Artificial (IA) està destinada a substituir la redacció de la informació que fins ara fan els periodistes. Els mateixos professionals especulen amb el tema i fan proves del que, fins ara, és capaç de fer la màquina de manera autònoma. D’aquí a la fantasia distòpica que seran els algoritmes els que decidiran quines notícies rebem sinó que també les redactaran i hi posaran el contingut. Una tecnologia autònoma i independent que desplaçarà i superarà de de la condició humana. No sé que ens depara el futur, però certament estem força lluny de que això sigui així. El principal problema de la IA és haver-li donat un nom que no es correspon a la realitat. És una contradicció en els termes, un oximorón. La intel·ligència, per definició només pot ser humana, ja que conjuga coneixements diversos i factors de percepció, entre ells els emocionals i de context que només poden tenir, sortosament, les persones. La tecnologia pot disposar de moltes dades, acumular-les a la memòria, recombinar-les, però les seves habilitats van, almenys encara, poc més enllà de l’ajuda.
En relació a la informació, el tema clau és si entenem la IA com a col·laboració o bé com a substitució. Aquesta no pot ni podrà proporcionar la imprescindible i insubstituïble mirada del periodista el qual hi ha de proporcionar context, emocionalitat, domini dels gèneres, redacció literària, contrast, certitud de fonts… Un món creixement complex i amb un soroll ambiental de fluxos d’informació necessita, ara més que mai, la figura del periodista confiable que ens posi un cert ordre comunicatiu dins un desordre en el que resulta molt dificultós distingir entre el que és verídic o fals, entre en que és sobrer i el que és substancial, el que és informació del que és entreteniment. Qualsevol redactat que encarreguem al ChaptGPT, conté dades verídiques, però també falsedats, ignorància de les fonts, biaixos, estereotips i una redacció freda més pròpia d’un mal estudiant que no pas d’un bon periodista.
Certament entre la professió periodística hi ha el temor fonamentat que s’utilitzi el recurs tecnològic per reduir costos a les empreses editores. La substitució de persones per aplicacions de IA -que ja se sap que no generen nòmines ni cotitzacions a la Seguretat Social-, augmentant la precarietat que ja fa temps conviu en aquest sector. Però això només ho faran aquells que en una estratègia de pa per avui i fam per demà, han incorporat totes les males pràctiques editorials possibles: confusió de publicitat amb informació, abús del sistema de clickbait, no correcció ni revisió de textos, abús de les pàgines promocionades… Amb IA o sense, no hi ha una crisi del periodisme com de vegades es parla amb certa frivolitat, el que hi ha i no és ben bé el mateix, és una crisi del model de negoci de la premsa, ja sigui la del paper per falta de lectors o bé de la digital per falta de capacitat de monetitzar-la i fer-la sostenible més enllà de subvencions governamentals i la publicitat institucional que la sostenen. Certament, la necessària independència dels mitjans es troba en una situació més que qüestionada.
La Intel·ligència Artificial, com tot allò que té a veure amb la digitalització, cal analitzar-ho, debatre-ho i no acceptar-ho acríticament. No tot és bo ni èticament defensable. Com que conté desafiaments i riscos, alguns de força indesitjables, cal establir normes i límits, lleis i reglaments que ens protegeixin. Ni més ni menys, cal establir en el món online marcs i regles com es fa de sempre en el món offline. La llibertat, la seva garantia, depèn de lleis i normatives, no de situacions de caos. Pel que fa al periodisme “humà” té una llarga vida per endavant. Preguntat al ChatGPT respecte de la relació entre IA i periodisme em respon: “La IA té limitacions en la seva capacitat per comprendre el context i les emocions humanes, cosa que pot afectar la qualitat de les notícies. És important que s’estableixin estàndards ètics clars per al seu ús. Hi ha el risc que pugui ser utilitzada per generar notícies falses i manipular la opinió pública. Ha de ser vista com a una eina complementària per a la tasca periodística, no pas com un reemplaçament”. Fins i tot la pròpia Intel·ligència Artificial té clars els seus perills i els seus límits.
