Quan a Vilassar de Noir vaig sentir parlar a l'autora, l’Anna Hernández, em vaig acabar de convèncer que aquesta era una de les novel·les que no podia deixar passar per alt. M'havien dit que era fosca, molt fosca, que era un thriller dels que t'absorbeix dins de les seves planes, que l'ambientació nòrdica estava molt ben trobada, tot i que l'autora és de Cartagena. I sincerament es van quedar curts. ‘La mecedora’ és molt més que tot això.
Endinsar-te a les pàgines de 'La mecedora' és com entrar dins la ment humana i descobrir la fragilitat que si amaga, ens farà veure com podem arribar a ser de dèbils i com podem sucumbir davant del mal fins a dubtar d'ell, fins a creure que no és tan dolent…, com podem albergar sentiments tan profunds i sincers que faran que dubten de nosaltres mateixos, de les nostres conviccions més fèrries. I és que estem davant d'un thriller psicològic que ens arrossegarà per la mateixa pendent per la qual transiten els seus personatges: Elena i Mykola, sense deixar de banda a Nils Akerman.
Tres personatges. Els tres vèrtexs d'un triangle. Dos policies, Elena i Nils, un delinqüent, Mykola. Tots tres es guanyen al lector, cadascú a la seva manera, amb les seves debilitats i les seves pors. Cada personatge té a més el seu escenari particular. Tres i tres. Espanya, Suècia i Ucraïna, que ens ajudaran a conèixer millor als tres protagonistes. Tres persones i tres països molt diferents entre si, cada un d'ells amb la seva tragèdia particular. Totes punyents.
L'autora sap mantenir la intriga del lector a través de la frenètica investigació policial per trobar a Elenai Axel, fill de Nils, segrestats per en Mykola. Investigació que va acompanyada pel coneixement personal de cada un d'ells, per la intromissió a la seva psique i a les seves debilitats.
La novel·la està estructurada en tres parts: ‘Lo que se ve’, ‘Lo que no se ve’ i ‘Lo que se sabe y lo que no’.
I un pròleg que és com l'avantsala de l'horror que ens espera al llarg de tota la trama. Dur i demolidor com la retroexcavadora que demoleix a batzegades.
Amb una prosa senzilla, clara i directa, de frases curtes que marquen el ritme ràpid de la trama, que ens porta per les llums i les ombres de la ment humana, 'La mecedora' se'n presenta com un dels millors thrillers psicològics que he llegit últimament.
