Vaig conèixer a en
Danielde casualitat, havia vist recomanar la lectura del seu primer llibre,
'La Carcoma', lectura a varis dels meus contactes a les xarxes socials i aprofitant la fabulosa oferta que hi havia adquirint-lo en format digital vaig decidir donar-li una oportunitat. Quan vaig saber que treia aquesta segona novel·la no vaig pensar-m'ho dues vegades: havia de llegir-la sí o sí.
Aquesta vegada l'autor situa la trama a la ciutat de Cadison, com a tret de sortida, apareix un cadàver al museu de la ciutat. La posada en escena és un xic especial i rebuscada, raó per la qual el tinent de la Guàrdia Civil encarregat del cas, Roman, truca al seu antic company, el sergent Adriano, retirat després de sofrir un greu atempta a Euskadi que a punt va estar de costar-li la vida i que el va deixar, entre altres coses, cec. Adriano havia treballat al museu i per això la seva ajuda pot ser crucial. Per Adriano no hi dubta que l'assassí ha recreat el primer dels dotze treballs d'Hèrcules, per la qual cosa o hi ha dubtes que pels carrers de Cadiscorre una persona decidida a realitzar uns quants assassinats més si no el paren abans.
Amb síntesis aquesta és la història que Fopiani ens presenta a 'La melodía de la oscuridad'
Cada capítol ens situa a l'hora i el lloc on ens trobem, de manera que seguirem els passos de la Guàrdia Civil i de l'assassí quasi al minut des del 24 d'abril al 2 de maig del 2016. Alhora que també anirem coneixent el dia a dia de la vida d'Adriano i la seva dona, Patricia.
Al lector juga amb avantatja perquè des de l'inici sap qui és l'assassí, Alceo, i quines són les seves motivacions. L'autor ens deixarà conèixer millor a Alceo amb una sèrie de capítols que ens transportaran a la seva Romania natal i on coneixerem la seva difícil i traumàtica infantesa.
Fopiani ha creat uns personatges potents i ben definits, especialment Adriano, el sergent obligat a deixar el cos després del brutal atemptat, que viu turmentat i sumit en la foscor; trencat físicament i anímicament, consumit per la ràbia i el dolor de saber que depèn en tot i per tot de Patricia, a qui no sempre tracta bé, a qui sembla vulgui allunar d'ell quan és ben bé tot el contrari: té pànic a perdre-la. Crec que l'autor podria haver tret molt més partit d'aquest personatge i de les seves circumstàncies.
Les descripcions dels crims i els cadàvers són molt gràfiques, amb detalls que donen fe de la crueltat amb què s'han comès. No són escenes agradables, però sí necessàries. A l'igual de gràfiques són les descripcions sobre els sentiments dels protagonistes, Alceo, Adriano, Patricia... fent que puguem entendre millor les seves motivacions i els seus actes.
'La melodía de la oscuridad' és un thriller, no hi ha cap dubte, però és molt més que això, molt més que la resolució d'uns assassinats o la detenció de qui els ha perpetrat; és un cant a l'amor: amor a la vida, per enganxar-se a ella amb dents i ungles; al millor amic que un home pot tenir, representat pel fidel Ancho; a la parella, als pares…
Una novel·la que es llegeix ràpid, no m'ha durat ni dos dies; que entreté; que està ben estructurada i ben escrita; que té una bona història i uns personatges força interessants, però…
Però m'ha fallat el desenllaç, que pel meu gust és una mica precipitat. Res greu ni que desmereixi la seva lectura, però sí que m'hagués agradat que s'haguera aprofundit una mica més en la resolució del cas.
Tot i aquest 'però'us dic que és una novel·la recomanable per passar una bona estona i conèixer a protagonistes força interessants i que alguns d'ells t'acompanyaran més enllà de les pàgines del llibre.
