Reconec que en llegir a la contra portada del llibre, que un editor holandès la comparava amb Dolores Redondo i Pierre Lamaitre... em va fer una mica enrere. Però com sempre em vaig deixar porta pels meus impulsos més que pel que estava llegint.
Dividida en cinc parts que al seu torn se subdivideixen en capítols de curta extensió, la qual cosa, junt amb el gran nombre de diàlegs que trobem, donen agilitat a la narració. Escrita en temps present i lineal a excepció d'algun salt puntual en el temps al llarg de tota la trama. Cada capítol comença amb una història que en principi res té a veure amb la trama, on ens expliquen el captiveri d'un nen petit dins una nau.
Els successos els coneixerem a través d'un narrador omniscient, que anirà focalitzant en un personatge o altre depenent el que demandi la història, especialment en la inspectora Elena Blanco cap de la Brigada d'Anàlisis de Casos (BAC), que s'haurà d'encarregar de trobar al brutal assassí de Susana Macaya, una jove gitana que ha estat educada com una paia, i que apareix morta pocs dies abans de la seva boda.
Un dels punts més forts és la creació dels personatges, començant per la inspectora Blanco, una dona que arrossega una feixuga motxilla de problemes personals i íntims que anirem coneixent al llarg de tota la trama. Aficionada a cantar cançons de Mina Mazzini en un Karaoke i a veure un xic massa de grappa. El seu equip no es queda curt i els personatges de Chesca, Mariajo, Orduño, Buendia o Zarate, l'última incorporació, són força potents i rodons.
També la resta de personatges, els pares de les germanes Macaya, el clan gitano al qual pertanyen, Raúl el promès de Susana, Cíntia la seva amiga...., estan força ben perfilats.
L'altre punt fort és la trama, partim d'un assassinat amb un modus operandirebuscat i brutal, que ja té un precedent set anys abans quan la víctima va ser la germana de l'actual. Ben perfilada, ben trenada, porta al lector per on l'autora vol, fent-li creure que hi ha més d'una persona que té motius per ser l'assassí, però sense enganyar-lo en cap moment, sinó que ho fa a base de girs inesperats i, el més important, creïbles. I a poc a poc anirem veient la relació que tenen les dues històries: la del nen tancant a la nau, molt més breu, i l'assassinat de les germanes Macaya.
Com a subtrama principal ens trobem amb la investigació del primer dels assassinats, el de Lara Macaya, germana de Susana, l'actual víctima, durant el qual es podrien haver comès algunes irregularitats i haver travessat alguna línia vermella d'aquelles que un policia mai hauria de creuar.
El rerefons social el trobem amb el xoc de cultures entre gitanos i paios, els matrimonis mixtes entre les dues ètnies; les relacions homosexuals; la Depp Web; els advocats mediàtics o l'afectació de l'Alzheimer.
Descripcions precises dels llocs i dels fets. Tan visuals en alguns casos que arriben a ser salvatges i esgarrifoses.
Escrita amb un llenguatge senzill, planer, sense estridències, la història comença anant directament al quid de la qüestió per impactar de ple en el lector al descobrir el modus operandi de l'assassí. La tensió es dispara en aquest precís instant i ja no afluixa, arribant a ser frenètic en l'última part de la trama. Sembla que el final queda obert a una nova entrega protagonitzada per l'Elena Blanco, tant de bo sigui així.
«La noia gitana» és doncs una novel·la descarnada, brutal, negra negríssima, que ens sacsejarà al llarg de tota la trama, però d'una manera molt més ferotge a mesura que ens acostem a les últimes pàgines.
