Set relats amb un eix central comú: la soledat, el destí, el desamor i la por. El desamor i la por ho hem d'entendre amb el sentit més ampli de la paraula: desamor entre matrimonis, de pares a fills, de fills a pares… Por a la vida, a l'alegria, la malaltia i especialment al cel.
El denominador comú entre tots els personatges serà la mort, però altre cop ens trobem amb totes les afeccions de la mort, i no només a la mort física, sinó que la que en més cops trobem és la mort interna: l'avorriment, la rancúnia, l'abandonament o el dolor submís. Personatges candents imbuïts de sofriment, atacats, cruelment per la vida que no els deixa cap escletxa per la fugida.
Escrits amb un estil auster on predomina l'economia de les paraules, però utilitzant les justes per transmetre'ns els sentiments de tots i cadascun dels seus personatges. Un estil fred, tallant com l'acer quirúrgic i com ell, toca os i fa sentir. Perquè per molt que sigui sobri i gèlid arriba al lector i la majoria de vegades l'incomoda, fa que es replantegi certes coses sobre la complexitat i la foscor de l'ànima humana.
Les descripcions són minses, però les atmosferes, fosques i tenebroses, estan perfectament delineades en quatre pinzellades ràpides. Igual que els personatges, amb els que ens costarà empatitzar, però als que veurem magistralment dibuixats i que se'ns faran dolorosament visibles. Per aquests personatges, la majoria d'ells femenins, la vida és una condemna a perpetuïtat i això provoca que tot el llibre s'impregni de l'aroma de la profunda amargor que senten.
«La por del cel» és un recull curt, els set relats no arriben a les cent pàgines, però no és ràpid de llegir, ans al contrari, la cruesa de certes escenes, l'agror de la majoria de personatges fan que sigui una lectura pausada i que no ens permeti fer-la d'una tirada, que hagem d'agafar aire entre un relat i l'altre.
M'han agradat tot i cada un de les set narracions, però si he de triar-me una, em quedo sens dubte amb la primera, «Sense destí» on una mare nega a la seva filla acabada de nàixer que pugui tenir un destí millor que el d'ella, que el que ella li pot oferir. Si ella no pot, la filla tampoc. Així de senzillament cruel.
