Avui, pel Facebook algú llançava el repte de recordar la primera Coca-Cola que un es va prendre i on.
La meva va ser en un pedregar a Manlleu una tarda calorosa d’estiu aprenent a anar amb bicicleta. La tarda era d’aquelles calcinades de la plana, ardent com poques, i amb la meva voluntat de no deshidratar-me els meus cosins em varen oferir una Coca-Cola d’ampolla de vidre que guardaven com or en una nevera petita, amb una porta que s’obria cap a dalt i on les Coca-Coles estaves col·locades en una mena de camins enganxades per coll. La mateixa màquina tenia un llevataps collat a la paret del davant amb cargols de llautó i les xapes simplement queien a terra perquè el calaix que les havia de recollir ja feia temps que havia desaparegut.
La picor al nas i el fred a la gola encara em reconforten quan hi penso i, com que el record tantes vegades recuperat ha anat agafant proporcions magnífiques, sempre acabo associant l’equilibri dinàmic de bicicleta o motocicleta amb aquell delit d’assaborir aquella primera Coca-Cola, vaja, que la meva magdalena no és pas ben bé com la de Proust.
Em va agradar tant que entre els meus cosins i jo ens en vàrem beure massa i vàrem acabar accelerats per tant de sucre i amb els genolls pelats. Des d’aquell dia sempre demanava a casa que me’n compressin però la mare, assenyada, s’hi negava i se m’enfadava perquè jo pronunciava Coca-Cola amb la segona o tancada i ella, bona osonenca, oberta.
Si en aquell remot estiu hagués tingut un smartphone ara tindria una selfie lletja d’un barbamec amb calça curta i genolls pelats bevent una Coca-Cola de vidre amb aquella mateixa expressió trista que tenien els infants fotografiats a la gran depressió dels Estats Units mentre fugien d’Oklahoma per la sixty-six cap a la daurada Califòrnia.
Però no, només em resta el meu record, que no sé quants bytes ocupa al meu cervell, però que em proporciona tant o més plaer que una selfie de merda amb efectes de pa sucat amb oli i comentaris poc afortunats que, amb sort, desapareixen de la vida de tothom en vint-i-quatre hores o menys.
