Científics de l'Institut Max Born d'òptica no lineal i espectroscòpia de pols curt (MBI) de Berlín han combinat experiments d'última generació i simulacions numèriques per provar una hipòtesi fonamental subjacent a la física del camp fort. Els seus resultats refinen la comprensió de processos de camp sòlid com la generació d'alta component harmònica (HHG) i la difracció d'electrons induïda per làser (LIED).
Els polsos forts de làser infrarrojos, poden extreure un electró d'una molècula (ionització), accelerar-lo en espai lliure, girar-lo (propagació) i, finalment, fer-lo xocar amb la molècula
recollision. Aquest és el model de tres passos molt utilitzat de la física del camp
hard. En el pas de la re-col·lisió, l'electró pot, per exemple, recombinar-se amb el ió primari, donant lloc a una alta generació harmònica o dispersió elàstica, donant lloc a la difracció d'electrons induïda pel làser.
Una de les suposicions més freqüents a la física de l'àtom és que, en el pas de propagació, l'estructura inicial de l'electró ionitzat és
rentat, perdent així la informació sobre l'orbital provinent. Fins ara, aquesta hipòtesi no va ser verificada experimentalment en sistemes moleculars.
Un estudi experimental i teòric combinat a l'Institut Max Born de Berlín va permetre investigar la dinàmica de recollida d'electrons impulsada per camps forts en la molècula de 1,3-trans-butadiè. En aquesta molècula, la interacció amb el camp làser
hard, condueix principalment a la ionització dels dos electrons més externs que presenten densitats força diferents. Els experiments i simulacions d'última generació van permetre als científics mesurar i calcular la probabilitat de rescatat de l'alt angle per cada electró i per separat. Aquestes probabilitats van resultar ser força diferents, tant en les mesures com en les simulacions. Aquestes observacions demostren clarament que els electrons que tornen retenen informació estructural sobre el seu orbital molecular inicial.
Font: Forschungsverbund Berlin eV (FVB) 
