Les centrals de cicle combinat a Espanya fa anys que pràcticament estan parades. Però aquest tot just acabat 2017 va ser diferent. La sequera que pateix Espanya ha fet que els cicles combinats ressuscitéssin.
La producció d'energia elèctrica dels cicles combinats fins al 30 de setembre de 2017 va ser de 24.800 GWh, la dada més gran dels nou primers mesos de l'any des del 2012, any en què es van produir més de 31.400 GWh.
És a dir, els cicles han cobert el 12,3% de la demanda elèctrica durant el 2017 (fins al setembre). És la quarta tecnologia que més genera després nuclear, eòlica i carbó.
Per exemple, al 2016 només s'havien produït 17.295 GWh. L'únic any que era semblant meteorològicament parlant al 2017 va ser 2015, i també van produir menys els cicles combinats, 21.256 GWh.
Han hagut de passar cinc anys, els mateixos de moratòria renovable, perquè els cicles comencin a veure una mica la llum.
La principal causa ha estat la sequera. El mercat elèctric espanyol sol utilitzar l'aigua per frenar els preus dels cicles combinats, però sense aigua als embassaments aquesta funció pràcticament ha deixat de fer-la.
És per això que al 2017 el pool va veure preus bastant alts. Sense aigua no hi ha paradís.
Fins ara, els 27.000 GW de cicles combinats instal·lats funcionaven aproximadament a un 10% de la seva capacitat. Uns anys més, altres menys. Són les centrals més infrautilitzades del sistema elèctric espanyol.
Les companyies elèctriques es van gastar un total de 13.000 milions d'euros en la seva construcció. I amb el poc que han generat semblaria que no són rendibles, però la gran majoria sí que ho estan sent, tot i que les companyies preferirien tenir-los més actius.
El problema és que tenir-los apagats és bastant costós, per això es van crear els pagaments per capacitat. Els cicles combinats funcionen com a suport de les renovables. Per això es van fer, però hi va haver una penosa planificació. Es va creure que hi hauria més renovables en el sistema i es van fer molts GW de cicles que ara estan aturats.
Però a partir d'ara, i en els propers anys, els cicles combinats podrien reviure si finalment a Espanya es decideix apagar les centrals tèrmiques de carbó. És una decisió que ha de prendre el Govern. El 18-20% que genera el carbó ho haurà de cobrir algú, i els cicles seran els encarregats, mentre no hi hagi més renovables i sempre que la meteorologia es comporti com el 2017.
La seva principal amenaça en el futur serà en forma de bateria. L'emmagatzematge és el que podria tornar els cicles a l'ostracisme. A Espanya, la majoria es van construir en els millors anys econòmics. Estan en plena adolescència (10-15 anys) i fins que arribin als 40 podran ser útils per al sistema.
El seu principal inconvenient és que és la tecnologia més cara de totes, i com més s'usi més car serà el rebut de la llum. L'avantatge és que genera menys CO2 que el carbó, però tot i així té un factor d'emissió de CO2 (tCO2 / MWh) de 0,40. El carbó té un factor de 0,95. És a dir que gairebé emet una tona de CO2 per cada MWh generat.
El bon temps juga a favor dels combustibles fòssils. O plou i es genera amb hidroelèctrica o el buit tèrmic serà més gran. Si més no, serà així fins que arribin les noves renovables al 2020. Després es veurà què passa, si hi ha carbó o no, i com es comporta el preu del gas.
Font: El Periódico de la Energía 
