LA REVOLUCIÓ VERTICAL O PERQUÈ ELS HUMANS CAMINEN DRETS
Hi ha llibres que enamoren només veure'ls. Aquest és un d'ells.Quan va arribar a casa vaig començar a fullejar-lo, sense adonar-me ja duia més de mig llibre i m’havia enamorat irreversiblement del seu autor, en Ngũgĩ wa Thiong'o.
La portada ja ens dona fidel testimoni de què trobarem dins les seves pàgines: braços i cames, com a parts d'un tot. Els colors marronosos, acarabassats i groguencs que ens recorden el continent africà.
A l'interior ens trobem amb les magnífiques il·lustracions de l'Agustí Comotto: plàstiques, dinàmiques, expressives acolorides o mono color depenent el que representin.
La dualitat del text: català, traduït de l'anglès per Josefina Caball, i en kikuiu, l'idioma original.
Una introducció que ja ens dona quatre pinzellades de la filosofia vital de l'autor i de la que jo destaco una frase. «Els éssers humans ens complementem i que cap persona és millor que una altra» i això exactament és el que en aquesta fantàstica faula africana veurem.
L'autor, a través de les parts del cos, ens ensenyarà com tots som necessaris i ningú és més que un altre.
Les extremitats d'un cos lluitaran per veure quines són les més importants: les superiors o les inferiors. Extremitats que fins al moment havien treballat plegades i amb harmonia fins que els altres òrgans les qüestionen i passen a rivalitzar per demostrar, cadascú, la seva hegemonia. No us sona molt a comportament humà? Sabeu quin és el resultat? Us aconsello llegir «La revolució vertical o perquè els humans caminen drets» Una lectura amena, didàctica, planera i molt instructiva.
Al final ens trobem amb un epíleg signat per l'editora Laura Huerga on ens parla de la vida d'en Ngũgĩ wa Thiong'o i on trobem fragments d'altres obres seves —traduïts al català per diferents persones —que aniran il·lustrant el que la Lauraens va explicant sobre l'autor. Posa especial èmfasi en les imposicions culturals, en el cas de Ngũgĩ wa Thiong'o, la imposició de la cultura britànica i el predomini de l'anglès i l'opinió dels anglesos sobre el continent africà i la cultura africana a la qual menystenen. Un epíleg tant o més interessant que la faula que ens explica el llibre, i amb unes reflexions de l'autor, sobre el seu continent i especialment sobre el seu idioma, molt aclaridores.
Us ben asseguro que m'he quedat amb ganes de llegir quelcom més de l'autor de Kènia.
Sempre dona gust veure un treball ben fet i en aquest cast el treball fi delicat de l'editorial, que té cura de fins al més mimin detall ens porta a tenir entre mans una petita gran joia.
Com a tastet us deixo el vídeo amb la cançó composta per Clara Peya
