08/10/2020

LA SOLITUD DELS NOMBRES PRIMERS

 

La solitud dels nombres primers. Paolo Giordano

 

Tot i que pel títol ho pot semblar, no estem davant d'un llibre de matemàtiques; estem davant una devastadora història d'amor, amistat i especialment de solitud i d'incomprensió.

Si bé sí que és cert que l'autor s'ajuda de les matemàtiques per fer-nos arribar al moll de l'os dels seus protagonistes. La trama gira entorn de la paràbola vital de dos noiets, l'Alicei en Mattia, la vida dels quals ha estat marcat per uns fets força dramàtics que els ha portat a viure en la seva solitud. L'Alice i en Mattia son con els nombres primers, aquells que només són divisibles per a un o per a ells mateixos. Després també hi ha els 'primers bessons' o nombres primers separats per un sol nombre que es troben amb menys freqüència a la seqüència numèrica. El paral·lelisme entre aquests números i els dos protagonistes és el que dona sentit a tota la narració.

 L'Alice s'ha quedat coixa després d'un accident d'esquí, un esport que el seu pare l'obliga a fer contra la seva voluntat. En Mattia, en canvi, és un nen molt intel·ligent, a diferència de la seva germana bessona Michela que té un retard mental. Un dia, per participar en una festa, decideix deixar la seva germana en un parc i després anar a buscar-la; quan torna al lloc, però, no la troba i es creu que es va ofegar al riu. Aquests esdeveniments tindran un impacte significatiu en el seu futur, en particular en la seva adolescència.

L'Alice patirà una de les pitjors malalties que es poden donar en aquesta complica edat: l'anorèxia i en Mattias'autolesionarà sempre que socialment es trobi acorralat. Es coneixeran en una festa d'una companya d'institut i crearan una amistat força especial: cadascun segueix el seu propi camí però continua buscant l'altre. El seu vincle es manté sòlid fins i tot a la universitat quan ella es decantarà per la fotografia i ell per les matemàtiques. Només trontollarà quan ell decideixi acceptar una beca en un país nòrdic i ella es quedi a Italià.

La caracterització dels personatges és impecable. Giordano els presenta a poc a poc, descrivint les seves formes de ser, els pensaments que guien l'evolució de les seves vides: dos adolescents a la vora de la depressió, solitaris i estrambòtics, els assetjadors que els persegueixen, un noi que pateix la seva homosexualitat que no pot revelar, pares absents, altres massa presents, famílies disfuncionals.

No és una lectura plaent, toca temes força punyents com la ja anomenada anorèxia que pateix l'Alice; la culpabilitat d'en Mattia; la soledat de dues ànimes turmentades; l'assetjament a l'escola… Però és una lectura fascinant explicada de manera senzilla i plena de belles metàfores i amb un final que convida a la reflexió.