No cal ser un viatger freqüent per estar al cas de la desfavorable situació que enfronten milions de passatgers -fonamentalment de classe turista- a l'hora de pujar a un avió i disposar-se a passar llargues hores asseguts en seients cada vegada més comprimits, amb serveis d'aliments i begudes que en la majoria dels casos es limiten a oferir el mínim indispensable i un tracte al client que -donats els últims fets immortalitzats tant a terra com a l'aire gràcies als omnipresents
smartphones- frega amb el carcerari.
Termes com "vols sobrevenuts" i "remoció forçosa" no eren comuns en el que es coneix com el període daurat de l'aviació que es podria ubicar a partir de la dècada del cinquanta fins a principis dels vuitanta, quan la major competència gràcies a la aparició de nous
carriers i una obsessió per la reducció de costos, va fer que la majoria de les aerolínies reduïssin la seva oferta gastronòmica a bord i comencessin a sumar més passatgers per vol.
És precisament aquest període marcat per l'excel·lent servei i una varietat d'inesperats
amenities oferts a bord el que moltes aerolínies busquen tornar a oferir, potser havent arribat a un punt de tensió màxim amb els seus passatgers en la carrera per augmentar els guanys i complaure els inversors.
Empreses nord-americanes com American Airlines, United Airlines i Continental Airlines s'han sumat a la tendència d'una forma commemorativa per honorar la seva llarga història, però han fallat en portar el concepte a l'altura dels seus competidors europeus, que en molts casos ofereixen una experiència que supera una simple proposta estètica.
L'alemanya Lufthansa, així com les aerolínies de bandera Turkish Airlines i SAS d'origen escandinau han aprofitat les dates commemoratives com aniversaris especials o esdeveniments esportius per personalitzar aeronaus modernes, i així aparentar ser models de les dècades del seixanta i setanta, amb la seva tripulació inclosa, vestida com ho feien en aquell període.
L'última a sumar-s'hi ha estat la portuguesa TAP amb els seus
retro jets Airbus A330 que van començar a volar la ruta Lisboa-Toronto, Lisboa-Sao Paulo i més recentment Lisboa-Miami, convertit en la primera destinació dels EUA triada per l'aerolínia per provar els seus vols
vintage.
Fundada el 1945, quan Portugal era encara el centre geogràfic d'un imperi colonial que alguna vegada es va estendre al llarg i ample de diversos continents, la història de TAP ha acompanyat en major o menor mesura la fortuna del país que representa als aires i fortament afectat per la crisi financera de finals de 2008.
En franca recuperació, impulsada en part gràcies al posicionament de Lisboa com una de les principals destinacions turístiques d'Europa (amb xifres de visitants que en els últims anys han crescut entre 30 i 40 per cent anual) amb preus relativament accessibles i una varietat de ciutats per explorar, l'aerolínia aprofita el nou ímpetu generat per la inversió de firmes rivals com JetBlue per ampliar la seva oferta de vols
retro.
Des del moment d'abordar, els passatgers són rebuts a la porta d'embarcament amb personal vestit amb uniformes de l'època, a més de rètols i senyals que corresponen als utilitzats per l'empresa en el passat.
"Molts viatgers nord-americans no saben que TAP ha volat durant més de setanta anys" va dir el gerent comercial de la marca, Trey Urbahn.
"No vam poder resistir la temptació de recrear els avions dels setanta per recordar a tots d'una manera divertida que som aquí des de fa molt de temps".
El menú ofert a bord ha estat signat pel xef guardonat amb una estrella Michelin, Rui Silvestre, amb opcions com amanida de gambetes i terrina de faisà a
business class i un plat principal de filet portuguès o Zé do Pipo al forn i filets de bacallà a classe turista. De postres s'ofereixen xocolates Regina a turista i unes postres de gelat de plàtan amb xocolata a
business class.
Per complementar l'esperit
retro, begudes com Coca-Cola i la tradicional cervesa Sagres se serveixen en ampolles de vidre amb etiquetes del 1970. L'entreteniment a bord inclou pel·lícules del 1970 i un canal de música amb èxits del mateix període.
A bord, els passatgers són atesos per una tripulació que llueix els uniformes TAP més emblemàtics, creats pel dissenyador de moda francès Louis Feraud.
A més, a tots els passatgers se'ls ofereix la bossa de regal TAP 1970 que inclou un pijama, colònia d'Espígol, crema de mans Benamor i pasta de dents Couto per a
business class, amb una menor quantitat de productes per a classe turista.
L'aerolínia espera sumar més rutes amb els seus vols
retro, però ha triat Miami per iniciar l'oferta als EUA atès que s'ha convertit en un important port d'entrada al país del nord, amb cada vegada més aerolínies d'Europa -entre les que es troben opcions baix cost de llarga distància- així com originàries de l'Orient Mitjà i Àsia que arriben a la
Capital de les Amèriques amb diversos vols diaris.
Font: Infobae 
