Tres dones, tres ciutats, tres continents. A primera vista les diferències entre les tres dones —la Smita, una intocable, la casta més baixa que existeix a l'Índia; la Giula una noia que treballa al taller familiar de Palerm confeccionant perruques amb cabells naturals i la Sara una advocada d'èxit a Montreal—, són més que no pas les semblances.
«recull la merda dels altres directament amb les mans, tot el dia» (pàg. 16)
La seva posició és la més precària dins la societat del seu país: els intocables, els pàries, els sense casta… No només ella té una feina denigrant, la del seu marit no és gaire millor. No vol això per la seva petita, vol que pugui estudiar i tenir el futur que a ella l'hi ha estat negat.
Colombani ens embolcalla amb la seva prosa senzilla, clara, dolça i molt contundent. Els capítols curts que altern les històries de les tres dones i que les van entrellaçant com si es tractés d'una trena, aporten dinamisme a la lectura i aconsegueixen tenir al lector enganxat a les seves pàgines. Hi ha moments, en les tres trames, que el cop de puny a l'estómac és més dolorós del que preveiem, ens ofega i deixa sense aler però amb ganes de continuar endavant.
'La trena' és relat de tres dones, de tres lluites, de tres mons i del cercle perfecte que, sense saber-ho, les connectarà
