Fins i tot l'acció
modesta per limitar el canvi climàtic podria ajudar a prevenir els escenaris d'escassetat d'aigua més extrems que afrontarà l'Àsia l'any 2050, segons un nou estudi dirigit pels investigadors del MIT.
L
'estudi porta un enfocament inventiu per modelar els efectes del canvi climàtic i el creixement econòmic en el continent més poblat del món. Aproximadament el 60 per cent de la població mundial viu a l'Àsia, sovint amb accés limitat a l'aigua: hi ha menys de la meitat de l'aigua dolça disponible per habitant en aquell continent, en comparació amb la mitjana mundial.
Per examinar el risc d'escassetat d'aigua al continent, els investigadors van realitzar simulacions detallades de moltes vies econòmiques i climàtiques plausibles per a l'Àsia en el futur, avaluant els efectes relatius de les dues vies sobre l'oferta i la demanda d'aigua. En estudiar casos en què el canvi econòmic (o el creixement) continua, però el clima roman sense canvis, i viceversa, els erudits podrien identificar millor fins a quin punt aquests factors generen escassetat d'aigua.
L'equip del MIT va trobar que sense restriccions sobre el creixement econòmic i el canvi climàtic, 200 milions més de persones a l'Àsia serien vulnerables a una greu escassetat d'aigua per a l'any 2050. No obstant això, la tasca que es porta a terme en lluita contra el canvi climàtic en virtut de l'Acord de París de 2015, faria que es reduïssin fins al voltant de 60 milions les persones que afronten problemes greus d'aigua.
Però fins i tot amb els esforços mundials per limitar el canvi climàtic, hi ha un 50 per cent de possibilitats que prop de 100 milions de persones al sud i est d'Àsia experimentin un augment del 50 per cent de l'estrès hídric -la seva incapacitat per accedir a aigua segura- i un 10 per cent de possibilitats que l'escassetat d'aigua es dupliqui per a aquestes persones.
L'equip de recerca també utilitza models que fan un seguiment de les activitats municipals i industrials i de les seves conseqüències específiques de demanda d'aigua a moltes subregions més petites d'Àsia. El regadiu sol ser un important motor del consum d'aigua, fet que redueix l'accés a l'aigua per a altres usos.
En general, els investigadors conclouen, a mitjans segle XXI, que
"el creixement socioeconòmic contribueix a l'augment de l'estrès hídric" a tota la regió, però el canvi climàtic pot tenir
"efectes tant positius com negatius sobre l'estrès hídric". L'estudi presenta una notable variació regional en els efectes del canvi climàtic a l'Àsia. El canvi climàtic en si mateix és probable que tingui un impacte més advers sobre l'accés a l'aigua a la Xina que a l'Índia, per exemple, on un clima d'escalfament podria produir més pluja.
A part dels escenaris més probables, una altra troballa significativa és que el potencial d'estrès extrem de l'aigua està associat a un canvi climàtic sense precedents. Com afirmen els autors en el document, una modesta via de mitigació de gasos d'efecte hivernacle elimina la probabilitat de resultats extrems en l'accés a l'aigua. Però, sense cap mesura climàtica, tots dos països tenen l'oportunitat d'experimentar una escassetat extrema d'aigua a mitjans de segle.
L'estudi forma part d'una sèrie de treballs que l'equip investigador està elaborant per avaluar els riscos de l'aigua a l'Àsia meridional i oriental, basat en models que estudien els aspectes naturals i gestionats pels sistemes d'aigua a la regió. Un document del 2016 va establir que hi havia un risc important d'escassetat d'aigua per aproximadament uns mil milions de persones a l'Àsia per a l'any 2050. El document actual se centra en l'impacte de la política de canvi climàtic, i un document futur analitzarà les implicacions de les estratègies d'adaptació.
Font: Envirnmental Research Letters 
