Que una de les meves passions literàries és la novel·la negra, a hores d'ara no és un secret per quasi ningú. Només els que em coneixen molt sabem que l'altra gran passió són les novel·les de caràcter històric. I el súmmum de la meva felicitat lectora és la barreja dels dos gèneres en una sola obra.
Entendre-ho doncs que
'L'assassí del Tirant', un thriller que ens porta a recórrer diferents escenaris històrics de l'Europa del segle XX, m'hagi tingut enganxada a les seves pàgines.
Tot i que ens parla d'una tesi sobre la figura de
Tirant lo Blanc, que això no us faci enrere, no és cap tractat sobre l'obra de
Martorell, tot el contrari. És un thriller protagonitzat per un jubilat que amb l'excusa de fer una tesi doctoral sobre aquest personatge s'embarranca en la investigació d'uns assassinats que s'han produït en diferents escenaris històrics, a Europa, i que tenen com a rere fons una venjança i un odi ancestral .
Julià el protagonista, i narrador de l'obra, ajudat, amb més o menys ganes, per la seva directora de tesis, es proposa esbrinar a què dimonis obeeixen uns assassinats que es produeixen cada set anys en diferents ciutats. Tot comença quan Julià intenta relacionar l'obra de
Martorell amb un monstruós crim comès a Sants (Barcelona) el 1953. I estirant el fill arribarà a trobar sis assassinats més, a quin més cruel i despietat.
La novel·la té una estructura amb dos arcs temporals: l'actualitat, quan l'
Arnau Julià es dedica a investigar els assassinats; i el passat que ens porta a recórrer part de la història més negra del Vell Continent.
No és una novel·la trepidant on les accions es succeeix una darrera l'altra; ans al contrari és pausada, reflexiva i molt descriptiva. Prevalen els pensaments i les reaccions dels personatges, el context històric de cada un dels fets que ens explica. La riquesa descriptiva d'aquests moments, claus en la història del segle XX ens posen en context i moltes vegades (almenys a mi) ens obliguen a buscar més informació sobre el que
Jordi Fernando ens està explicant.
