PASTA FÀCIL d’Emili Bayo
Retrobar-me amb els protagonistes de ‘Puta Pasta’
i amb la narrativa irònica, desenfadada, divertida i sobretot crítica de
l’Emili Bayo ha estat fantàstic.
En Marc Tramós no aprèn la lliçó i es torna deixar
entabanar per la Veronica, la Vero. I com no podia ser d’altre manera, en les
seves desventures els acompanyarà el sotsinspector dels mossos Manuel
Torredelplà, que tampoc està passant en el seu millor moment.
Una novel·la entretinguda, hilarant, que et manté
a l’expectativa de quina nova desgracia per seguirà al pobre Marc; en quin embolic es trobarà immers i quines bestieses serà capaç de fer per sortir-se’n.
UN ASSASSÍ de Llort No és el llibre que més m’ha agradat de Llort. Potser perquè venia de la lectura de ‘Demolició’, però la seva lectura m’ha costat més del que és habitual amb aquest autor.
He retrobat el Llort irònic, mordaç, crític... que tant m’agrada, i m’ho he passat bé llegint-lo, especialment quan l’autor desmitifica els tòpics del crim que veiem a les pel·lícules i sèries.
Un llibre que arrenca més d’un somriure, a vegades una riallada, que fa que t’ho passis bé seguint a l’Aquil·les Sunyer, de fet la novel·la el que ens explica és la seva vida. La vida d’un paio que de ben petit sap que és un assassí: li agrada matar i no se n'amaga.
TOTHOM ET RECORDARÀ d’Andreu Martín
Ens situem a Barcelona uns mesos després dels atemptats del 2017 i poc abans de les eleccions que van tenir lloc el 21 de desembre del mateix any quan a Catalunya s'havia aplicat l'article 155. Amb aquest panorama apareix el cos sense vida de Santiago Ortuño, inspector de la Policia Nacional, al port de Barcelona.
Si sempre és un plaer immens llegir al mestre Andreu Martí, us ben garanteixo que aquest cop he xalat de valent. És un llibre que requereix una lectura pausada per no perdre'ns cap detall ni matís, on tornem a gaudir de la fina ironia i l'estil incisiu al qual ja ens té acostumats l'autor.
SENSE PIETAT de Tura Soler i Jordi GrauEl subtítol no deixa lloc a dubtes estem vedant de vuit despietats i cruels. De fet, tot crim és despietat i cruel, però el llindar assolit pels que aquí ens presenten és força alt.
Des del nen que va ser assassinat i violat prop de casa seva i l’assassí del qual mai s’ha trobat, al cadàver mai trobat d’una noia o als casos de violència de gènere que tenen el pitjor dels desenllaços. Tots ells posen de manifest les mancances del sistema judicial de les hores —a tenir en compte que són crims comesos en les dècades dels 80 i 90— on els recursos també eren molt més limitats que els d’avui en dia.
ELS CRIMS DE LA MEL de Pep Coll.L’autor recrea un crim real, ‘el crim del gitano’, que va succeir al Pallars l’any 1953. Però tot i que la paraula crim surt al títol, que està basat en un crim real... el mateix autor diu que el crim no és l’essencial en aquesta història. No puc estar més d’acord. El que Pep Coll ens presenta és el xoc cultural que hi ha entre pagesos i gitanos que no poden estar més allunyades l’una de l’altre.
Amb uns personatges que aniran evolucionant al llarg de la trama: en Galderic, hereu de cal Rebollé i la Samara una vídua gitana. Dos personatges que no poden venir de mons més diferents, però que lluiten pel mateix: desfer-se d’una herència que els pesa massa i que els fa esclaus de les seves circumstàncies.
Llegir a Pep Coll sempre és un plaer.
LLIBRETERS DE VELL DE CORCOLL de Joan Company.Reconec que em va enamorar el títol d’aquest llibre. Ja faig aquestes coses i després m'emporto algunes sorpreses. En aquest cas una sorpresa ben agradable.
Company m’ha fet voltar per un món que sempre m'ha atret, el dels llibres de vell; i m’ha fet voltar per la Barcelona que més estimo; i m’ha endinsat en el món de les falsificacions, de la cobdícia i les males arts que l’envolten. També m’ha creat la necessitat imperiosa de rellegir-me El Quixot així que trobi el temps per fer-ho.
M’ha fet passar una molt bona estona lectora, m’ha entretingut, m’ha fet patir, però també m’ha fet somriure.
