Setembre és el mes del començament del nou curs lector, almenys per mi; és el començament d’un nou any de clubs de lectura, de programar lectures ( tot i que després em salti la programació).
Les lectures d’aquest setembre han estat aquestes:
LA FORTUNA (Saga BlackWater) de Michael McDowell Cinquena entrega del fenomen editorial del moment. Si encara no has llegit res de la saga més famosa, ja estàs tardant!
Ja he dit, en cada lectura anterior, que estic enamorada dels personatges femenins, especialment de la Elinor i la Míriam.
Una saga que m’ha fet sortir de la meva zona de confort i que m’està fent passar molt bones estones lectores.
El sisè no trigarà a caure.. o potser sí, perquè el cert és que no tinc ganes d’abandonar Perdido.
IRENE de Pierre LemaîtrePrimera entrega de la saga protagonitzada pel comandant Camille Verhoeven. Una relectura per preparar un dels clubs de lectura que coordino.
Una novel·la on l’assassí recrea en els seus actes alguns dels crims més famosos de la literatura. Uns personatges ben construïts, escenes de violència molt explicites, marca de la casa.
Sens dubte els amants del gènere, gaudiran amb aquesta novel·la apassionant i plena de girs inesperats.
NINGÚ COM TU de Sílvia Romero i Manel JovaniDeixo els enllaços a la mini ressenya. Tot i ser la mateixa ressenya, deixo l'enllaça a les dues xarxes socials perquè feu servir el que millor us vagi
EL DIA DELS XIMPLES de Pere Figueras Deixo els enllaços a la mini ressenya. Tot i ser la mateixa ressenya, deixo l'enllaça a les dues xarxes socials perquè feu servir el que millor us vagi
JO NO VOLIA SER RITA HAYWORTH de Víctor AlexandreDeixo els enllaços a la mini ressenya. Tot i ser la mateixa ressenya, deixo l'enllaça a les dues xarxes socials perquè feu servir el que millor us vagi
AMOR I NO d'Alba Dalmau
Relectura per preparar un club de lectura.Llegir l’alba Dalmau és un plaer. Les tres obres
que he llegit de l’autora m’han agradat, tot i que no poden ser més diferents
l’una de l’altra, però les tres tenen en comú la dolçor que Dalmau transmet en
les seves històries, que no sempre son, precisament, dolces.
L'enllaç a la ressenya complerta el teniu
AQUÍ.
VINT-I-QUATRE HORES A LA VIDA D'UNA DONA de Stefan ZweigLlegir Zweig sempre és un plaer. Un autor que m’encanta
i tot i que aquesta no és de les meves obre preferides, he de dir que, un cop
més, no m’ha decebut.
Per ser sincera he de dir que he trobat aquesta història un xic fluixa i
bastant previsible i quan dic que no m’ha decebut és perquè la prosa del autor
sempre és excelsa i té la virtud de seduir al lector.
