Blockchain és sens dubte el concepte de moda entre els que estan al dia de les tecnologies digitals més revolucionàries. No hi ha guru empresarial o financer que no faci referència al gran impacte d’aquest concepte en els propers anys i en com afectarà a les empreses i les seves transaccions, tot determinant els seus plans de negoci. En origen, la “cadena de blocs” és una base de dades distribuïda formada per una successió de blocs articulats, que han estat dissenyats perquè no puguin ser modificats un cop s’ha incorporat una dada, usant un segellat de temps fiable i enllaçat a un altre bloc. Una conceptualització en excés abstracta per a qualsevol persona sense una formació tecnològica mitjana-alta en el món digital. El seu potencial d’emmagatzematge de dades és ingent, com també la seva transmissió en xarxes. La confirmació de dades és possiblement el seu procés més extravagant per a la majoria dels mortals. Un procés obert i competitiu de validació de les noves entrades que se’n diu “mineria”, però que només està a l’abast de maquinària i tecnòlegs molt avesats. No escapen les seves immenses possibilitats en transaccions financeres, fent-les segures i barates, en la mesura que hi ha un sistema de notaris distribuïts que ho avalen. En funció que la cadena de blocs sigui pública o privada, la possibilitat de rastreig i els termes de confidencialitat varien notablement.
/cdn.vox-cdn.com/uploads/chorus_image/image/58353021/905283962.jpg.0.jpg)
Aquesta tecnologia de la qual s’esperen tantes coses, va néixer a partir del 2008 de la mà del Bitcoin. Aquesta moneda digital, igual que les altres criptomònades que han sorgit, és un mitjà digital d’intercanvi que no està recolzat per cap actiu i que es basa en la confiança que milions de persones donen a un sistema descentralitzat de generació monetària. Una pretensió de democratitzar la creació de diners, que no compta darrere amb cap Banc Central, empresa o entitat financera. Un producte genuí de la cultura “descentralitzadora” i sense Estat típica del món de Silicon Valley, a qui va donar vida un enigmàtic Satoshi Nakamoto, del qual no sabem si és una persona física o el nom d’un grup de treball. El secretisme al voltant del naixement i els responsables del Bitcoin, ha afegit sens dubte interès a un sistema basat en un règim competitiu de miners que confirmen les transaccions i asseguren que s’incloguin en un bloc. Si al principi eren persones individuals les que generaven els blocs, ara són “granges” de servidors treballant a temps complet donant forma a aquests blocs. Allò digital, encara que no se sàpiga, sempre requereix de potents ordinadors i servidors físics treballant. Amb la bombolla especulativa que ha patit aquesta moneda, es calcula que la maquinària que el sosté consumeix un 0,13% de l’electricitat del planeta, o sigui, el mateix que necessiten a tot Irlanda o els 190 milions de persones que viuen a Nigèria.
Veurem el que dóna de si la tecnologia Blockchain i la seva possibilitat de registre de dades i transaccions de manera immutable, però els bitcoins i les moneda digital probablement el que donaran són seriosos disgustos, almenys als inversors més desinformats i incauts. Que en poc temps hagi passat el bitcoin de valer un dòlar fins a arribar a 20.000 té a veure amb una bombolla que ha estat inflada per les possibilitats que dóna a les transaccions il·legals i com a instrument d’evasió fiscal, com també per la moda generada per haver apostat per ella els empresaris més prestigiosos de Silicon Valley. Forma part del nou capitalisme financer immaterial que enriquirà a uns pocs i que empobrirà a uns molts quan es sobrepassi el punt de maduresa i la bombolla esclati. És una estafa piramidal, un esquema Ponzi que funciona mentre entrin diners per la base gràcies a incauts compradors, que generalment no entenen el concepte, però creuen estar fent una cosa molt moderna i en extrem especulativa. Tant Joseph Stiglitz com Paul Krugman han definit el bitcoin com una gran estafa. No està regulat, no té suport, no són diners electrònics ni té cap valor mobiliari. I la bombolla ja ha començat a explotar. En una setmana s’han evaporat uns 600.000 milions d’euros del seu valor i avui un bitcoin ja val només uns 3.000 euros. Els “miners” van desapareixent perquè ja no els surt a compte.
