Fusellament d'anarquistes el 1887 a Montjuic
La ciutadania i les Institucions dels Estats consolidats després de la 2GM, tenen molt de respecte als pobles que es determinen, lluiten, sofreixen i es reconeixen sobirans i lliures, són hereus precisament d'aquesta lluita, per contra tenen gens o nul respecte per aquells que juguen amb les Institucions, i sobretot tenen pànic al populisme etnicista, no cal dir que Espanya no forma part d'aquest Club, coses de deixar morir el Dictador al llit.
És per això que el nacionalisme espanyol més ranci, contínuament qualifica als "altres" de populistes, nacionalistes, supremacistes, antidemocràtics, demagogs, colpistes, fins i tot nazis. Ells són la Llei i l'Ordre establert, fan tot el possible per camuflar-se en el Club de les Democràcies, i saben que la lluita pacífica i democràtica els posa en evidència.
Aquest 10-O, el Món tenia preparat per a la revolta dels somriues l'escenari de l'èpica dels Pobles, d'aquells que lluiten, sofreixen i davant els botxins del 1-O es determinen fidels als seus principis, havien desplegat tota la tecnologia per a projectar Catalunya al Món de les Nacions dignes.
Però no, no va ser així, va ser una maniobre errònia, estrepitosament fallida, per deixar a tothom desconcertat, per a passar la pilota a qui la pot jugar, per renunciar al tiqui-taca, el Poble encoratjat estava disposat a jugar el partit. En definitiva van decidir perdre el partit.
Alguns penseu que no, que ha estat una gran jugada, per a què? Per a negociar què? No havia quedat prou clar. Aquest Estat no negocia amb sediciosos, o es rendeixen o s'eliminen. Aquí és on som ara, a punt de negociar una rendició digne?. On són les estructures d'Estat? És aquest el buit real? Estàvem davant d'un farol? Si fos així, seria imperdonable.
Estrasburg 11 d’octubre de 2017
