Quan la Chaima, periodista al Sentinella, rep, a través d'un informant anònim, informació sobre un cas de corrupció urbanística i mediambiental a l'illa de Fuerteventura ho posa en mans d'en Daniel, un amic enginyer. En morir en Daniel en estranyes circumstàncies la Chaima investigarà la seva mort, fet que, juntament amb la Xisca, la portarà a viatjar fins a l'illa de l'arxipèlag canari on començaran a aparèixer un seguit de cadàvers amb els peus amputats.
L'autora, per crear la seva ficció literària, parteix d'un fet real: el projecte de
Chillida per transformar la muntanya del
Tindaya en una obra d'art natural. En aquest cas el projecte de l'escultor cau en males mans i ja tenim servida la corrupció que abans esmentava.
Les dues periodistes, dos personatges que roben el cor al lector, especialment la
Chaima, hauran d'enfrontar-se a una guerra d'interessos entre els polítics corruptes, els ecologistes que volen salvaguardar la muntanya del
Tindaya i a sicaris a les ordres del millor postor.
Tot i la foscor de la història, no exempta de crítica social —racisme, auge de l'extrema dreta i tot el mal que això comporta, corrupció a tots els nivells: polític, judicial, empresarial i policial..., mitjans de comunicació...—
Malagelada continua fidel a l'estil que ja vaig descobrir en la seva anterior novel·la i que tant em va agradar: una prosa vertiginosa que sacseja i remou al lector amb els fets i les situacions que descriu i unes pàgines esquitxades d'unes notes d'humor, negre, que fan menys feixuga la lectura de les parts més escabroses. I uns personatges femenins que roben el cor.
