«Una escriptora mai ha de tenir presa a dir les coses[...]L’escriptura es un art, i com a tal, necessita el seu temps de cocció. Cada fase d’elaboració [...] precisa el seu ritme, el seu propi tempo.»
A «L'esborrany», la Sílvia Romero ens porta una novel·la amb un plantejament metaliterari força interessant. Podríem dir que es tracta d'una novel·la dins d'una novel·la, i és que ens parla de la creació del mateix llibre i els mecanismes que es fan servir per arribar a crear una trama solida.
Durant quatre reunions, celebrades de dissabte en dissabte, una escriptora planteja l'argument de la seva novel·la a la seva editora. La novel·la que està escrivint i de la que de moment només té «L'Esborrany», ens explica la història de la família Soriguera, que comença quan el jove Aureliodeixa la seva Oriola natal per anar cap a Barcelona, ciutat on s'instal·larà, coneixerà i es casarà amb l'Helena, naixeran les seves filles i farà realitat el seu somni de crear un imperi comercial. Però com molt bé diu un dels personatges: "res no és senzill".
Escrita en primera persona, en veu de l'autora que ens explica la seva creació, ens trobem amb una novel·la coral on tots els personatges tindran el seu paper rellevant. Uns més que altres, clar està, però és que en cap moment hem de perdre de vista que el que se'ns explica és la creació d'aquests personatges i de la seva situació i el seu temps. Així, mentre anem veient les evolucions dels personatges assistim, paral·lelament a la conversa entre l'escriptora i l'editora, qui anirà jutjant i corregint allò que ella no acaba de veure clar. Els diàlegs entre les dues dones són enriquidors des del mateix moment que ens endinsen en l'entramat de la creació d'una novel·la i poder fan veure coses que als profans a la matèria se'ls escaparien.
Els Soriguera són una família pròspera, en la que el pare ha assolit el seu somni de crear un imperi comercial, començant tot amb una senzilla maquina de fotografiar i moltes ganes de treballar. On l'Helena s'ocupa de la casa i les nenes, l'Ambrosia, l'Ègeria i l'Úrsula, a les que veurem créixer. Però res és tan senzill i bonic com sembla i darrere d'aquesta façana s'amaga una realitat molt menys agradable, on els problemes afectius són la nota predominant.
Mentre seguim els avenços de la família anem seguint la història del país, encara que és cert que el context històric és el menys treballat de tota la novel·la. Sí que anem sabent a quin any som, però poques són les descripcions o connotacions que se'ns donen sobre cada una de les èpoques que anem passant i que no són pas poques.
Molt més ben treballats, sobretot psicològicament, estan els integrants de la família, així com els personatges que els rodegen. La Sílvia Romero ens mostra la seva habilitat per crear personatges i presentar-los de manera molt real davant els ulls del lector.
«L'Esborrany» és una lectura plàcida, que t'empeny a continuar un cop has entrat dins del món dels Soriguera. Una prosa polida i senzilla, marcada per un ritme prou àgil, esquitxada de diàlegs versemblants que ens ajuden a aprofundir en la psicologia dels personatges, a conèixer-los millor. Una novel·la amb un final rodó i multidimensional on conflueixen totes les petites subtrames que hem anat veient al llarg de la trama principal.
«I en novel·la hi ha una premissa que cal mantenir present: si com autora no estàs disposada a desenvolupar a fons un tema, val més que ni tan sols l’encetis.»
