Lo pebrat d’Ossera -març- 12 formatges per un any –
El 25 de març vaig presentar Lo Pebrat d'Ossera, la tercera proposta formatgera del 2016, coincidint amb la recent primavera. Aquest formatge que va començar a fer l'Eulàlia a l'any 1994 i com va escriure desperta passions. Un formatge que ha obtingut molts reconeixements i premis internacionals. En Raül i la Mercè, els formatgers i fidels seguidors del SERRAT GROS diuen d'ell que és una "petita joia" i la fotografia del paisatge.
Lo Pebrat obert perquè es pugui veure la pasta tova i cremosa foto feta per mi a casa
Un formatge estacional, de temporada del febrer al novembre, artesà fet amb la llet crua de les cabres del seu propi ramat, de quallada àcida, pasta tova, cremós, fet a mà i que va evolucionant. 4 dies a l'obrador i 8 setmanes de maduració, en peces entre 250 gr. a 300 gr. Té forma de piràmide trencada i embolcallada amb un pols de pebre negre. Un formatge estacional. Fet amb la llet de les seves cabres, totes han tingut i tenen un nom: La Zappa, la Pedra, la Rigla, la Salòria, la Manyaga, la Cascabell, la Lluna, la Framboisa. Les cabres cada dia surten a pasturar acompanyades del pastor, cada dia, també s'han de munyir, dues vegades al dia. Després el formatger amb les seves mans elaborarà, el salarà i el mimarà, reposarà a la cava i el líquid es convertirà en sòlid. En algun moment del dia, el formatger pensarà en tota la feina, en la neu i els dies, en el treball que fan els bacteris i els fongs, en quin color prendrà i, quan algú de lluny els encomani un formatge i arribi a un altre lloc, pensarà que un tros dels Pirineus ha arribat a ciutat.
Actualitzo el post amb aquesta foto de la Dolors, pastora del Serrat Gros, cedida per la formatgeria 2017.02.18 He tingut la sort de tastar-lo i assaborir-lo, algunes vegades, també en un dinar a Ossera. Però quan ets lluny dels Pirineus i el tastes és com si les muntanyes t'acollissin de nou i els records de les persones, les herbes, l'olor del camp i el clima estiguessin més a prop. Un formatge que fa feliç al formatger i a qui el tasta. Proposta de maridatge un vi jove negre varietat trepat o els blancs també l'agraden. Bon Nadal! s'acosta La Nit de Nadal.
foto cedida per la Mercè del passat invern
De la mateixa formatgeria vaig escriure un dels primers posts del blog aquí deixo l'enllaç. També, hi ha un llibre que varen escriure la fundadora de la formatgeria, l'Eulàlia Torras i el xef de Ca l'Amador a Josa de Cadí fill de la Mercè i en Raúl, Roger Alcaraz. Des de fa poc la Mercè i en Raúl han realitzat el seu somni obrir un altre formatgeria a Josa de Cadí on podeu trobar també tots els seus formatges i els nous iogurts que vaig tastar aquest estiu. Sumar, sumar. "Si tenim cura del nostre entorn, si "elles", les cabres, estan bé nosaltres també estarem també bé". De la mateixa formatgeria, fa molt poc, vaig escriure aquest post Amanida de peres, formatge de cabra -Lo Blanejat- i anacards.
