Com no podia ser d’altra manera, Elon Musk ha entrat a Twitter fent soroll. Li agrada ser singular i alhora gaudir de formes autoritàries. No es conforma en ser ric i poderós, vol que es noti tot exhibint formes variades de prepotència. Afirma voler canviar el món. “L’ocell ha començat a volar”, ha dit de la nova era que inicia la xarxa social. El trumpisme mundial està d’enhorabona. No tant els partidaris de la gratuïtat. La plataforma serà de pagament. A canvi, t’estalviaràs publicitat i podràs publicar tota mena de fantasies i animalades sense límit. Això és progressar.
Qui més qui menys és a Twitter. La xarxa social més influent encara que no sigui la més nombrosa. No té més de 15 anys d’història, però les dinàmiques que es creen en aquesta trama de microblogging condicionen sens dubte la política, però moltes altres preses de decisions en el nostre món. Aparentment un espai d’opinió lliure i de contrast de punts de vista, que funciona en realitat com un univers de pressió i de manipulació. Sembla una plaça pública, però l’anonimat dels opinadors fa que el tot acabi essent rude i poc raonable, on les dinàmiques de falsetat, difamació i persecució resulten esfereïdores. El comportament grupal en forma de manada que tendeix a accentuar i a prioritzar les posicions extremes és molt gran, com ho és que una part dels actuants son perfils falsos automatitzats –bots-, preparats per contraatacar de manera sistemàtica determinades persones o arguments. Unes pocs individus i màquines organitzades poden crear fàcilment sensacions de pensament dominant i convertir temes irrellevants en trendig tòpic. Hi ha qui es creu socialment influent perquè fa quatre tuits cridaners i alguns polítics hores d’ara són poca cosa més que professionals de llençar missatges ocurrents. Després d’estira i arronses, Musk l’ha comprat per la increïble quantitat de 44.000 milions de dòlars. Una excentricitat, una plataforma per ser influent. En sentirem a parlar.
Elon Musk és una de les figures més rellevants i cridaneres de les noves grans fortunes amassades a partir d’iniciatives tecnològiques. No l’adorna la discreció que solen lluir gran els patrimonis ancestrals. Un personatge egocèntric i amb un quadre de narcisista de manual. Li agrada exhibir-se públicament de manera arrogant i opinant de manera atrevida quan no purament temerària. No pertany al nucli dur de Silicon Valley. Actua com un vers lliure i amb el desacomplexament que li dona disposar d’una fortuna valorada en prop de 240.000 milions de dòlars. Va començar a fer-se notar i enriquir amb la plataforma de pagament electrònic Pay Pal i s’ha fet popular amb els cotxes Tesla, producte molt pretensiós que ha resultat menys disruptiu del que s’anunciava. Els seus interessos principals són ara els viatges a l’espai, amb SpaceX, o d’intel·ligència artificial per mitjà de NeuraLink. També juga el seu paper a la guerra d’Ucraïna amb el sistema de satèl·lits Starlink que proporcionen connexió a les tropes ucraïneses i que ara amenaça de retirar. Home molt canviant i poc amant de pagar impostos, ha anat desplaçant les seves seus dins els Estats Units per tal de contribuir ben poc a l’erari públic. Liberal extrem, se’l situa dins el que s’anomena l’anarcocapitalisme. La seva vocació és substituir el paper d’allò públic i reduir el pes de les administracions al mínim. Justament, la seva aposta per Twitter la fa, afirma, en la defensa de la llibertat absoluta en els tuits, sense cap mena de limitació en una plataforma ja de natural molt reticent a moderar i bloquejar missatges i comptes problemàtics. En contrapartida, afirma que eliminarà els perfils falsos que actuen de manera robotitzada i es compromet a fer més transparent i a millorar un algoritme de visualització que funciona de manera molt esbiaixada.
Ens agradi més o menys Twitter fa el paper de substitutiu de la plaça pública. Molt en la cultura del nostre temps, redueix el debat a formulacions bàsiques la finalitat de les quals no es aportar llum, coneixement, sinó el crear impacte. Un espai on tothom pot expressar la seva opinió encara que no tingui cap formació ni criteri. El nivell de la conversa tendeix a igualar-se per la part baixa i on l’insult, la barroeria, la falsedat i el menyspreu campen de manera triomfant. Amb Musk, tot això segur que no millorarà.
