Quan una autora toqui el tema que toqui, escrigui sobre el que escrigui, s'endinsi en el gènere que s'endinsi..., és capaç de mantenir-me enganxada a les pàgines del seu llibre, es guanya la meva més profunda admiració.
Susana Hernándezja fa temps que em va guanyar com a lectora, crec que des de les primeres línies de la primera novel·la seva que vaig llegir, i cada cop m'ha reafirmat en la meva convicció: és una de les millors plomes de la literatura actual, sigui en català o en castellà.
«Los miércoles salvajes» és una novel·la completament diferent de totes les que he llegit d'ella. És la volta de rosca, reblar el clau per aconseguir la millor novel·la que ha escrit fins ara, esperem a la següent i segur que direm el mateix; i en això recau la grandesa de Susana Hernández com a escriptora, en què escrigui el que escrigui cada vegada se supera.
I no si posa per poc. Aquesta vegada fa una denúncia aferrissada de les farmacèutiques i sobretot del tràfic de medicaments; posa el dia a la nafra de les grans desigualtats socials. I no penseu que passa de puntetes per aquestes qüestions, res més lluny de la realitat, si endinsa de ple fent que amarin totes i cada una de les pàgines de la seva novel·la.
Novel·la que ha organitzat amb tracks, com si es tractés d'un disc, i és que la música està molt present al llarg de tota la trama; també ens ofereix la cara B de la història, amb cinc tracksque ens faran viatjar al passat dels diferents protagonistes fent que coneguem millor les seves arrels, la seva evolució i el perquè de les seves actuacions en el present.
Aquests capítols, tracks, es divideixen en tres parts amb títols tan suggerents com: Ambición, Traición y Venganza. Tres sentiments que trobarem al llarg de tota la trama i que compartiran els diferents protagonistes de les diferents històries.
Susana es fa anar a un dels barris més pobres de Barcelona, Ciutat Meridiana, d'on surten Sam, Samanta, i Hugo, encara que en l'actualitat cap dels dos i viu, però és on van créixer i on es van conèixer sent uns nens. A Portugalon trobem a Maria i Joao dos germans dedicats a tèrbols negocis i als carrers d'Accra a Ghana on dos germanets, Sirhany Lewalluiten per aconseguir els medicaments per la diabetis de la seva mare. Tres trames aparentment inconnexes que tindran un element en comú: els medicaments, les seves fórmules i el seu tràfic.
Tots sis personatges tenen personalitats molt marcades i anirem des de la innocència de Lewa, que farà el que sigui necessari per aconseguir els medicaments, fins a la fredor i la falta d'escrúpols de Maria, La Coja, que també farà el que sigui necessari per aconseguir el que vol.
«Los miércoles salvajes» és una novel·la que per sobre de tot ens parla de sentiments: amistat, lleialtat, amor per la família, pels amics, per les parelles..., també hi ha traïcions, gelosia i enveja. Parla de persones, de problemes més que reals; d'injustícies i justícies mal administrades.
Una trama que colpeja amb força la consciència del lector; que no deixa indiferent i fa que sentim ràbia, empatia, tristesa i alegria depenent del personatge i el moment. Una lectura recomanable per a tothom, no només pels amants del gènere negre.
