'Lucy' és la commovedora història d'una adolescent caribenya que abandona la seva illa per anar a treballar d'au-pair amb una família de classe mitjana als Estats Units.
Les coses noves no sempre són boniques, de vegades inclús poden ser molestes. La Lucyho aprèn molt aviat, com també aprèn a marxes forçades les grans diferencies que hi ha entre l'illa que ha estat la seva llar i la ciutat on anat a viure. L'experiència de les primeres coses i de les coses per primera vegada l'aclapara. Té massa coses per assimilar i que aprendre. Tot és tan diferent que res és el mateix per molt que s'hi assembli. Ni tan sols el sol és igual que el què brillava a casa. I mentre la jove intenta reconstruir el seu petit univers en el lloc nou és una persona extremadament fràgil que segons ella mateixa ens diu: està sola al món.
Jamaica Kincaid ens tracta un dels temes més universals en literatura: la maternitat, la relació entre una mare i una filla, posant de manifest l'abisme que separa a la Lucy de la seva mare a qui no li perdona que mai digués res quan el pare no la tenia en compte pel fet de ser l'única noia, tots els seus germans són nens. Ella es sent apartada, menystinguda pels de casa seva i ens mostra una fèrria voluntat d'independència envers uns pares de qui no em vol saber res. I demostra aquest desinterès no obrint cap de les cartes que la mare l'hi envia.
També tracta el tema de la migració. I, ho fa fugint de tota sensibleria. La Lucyés acollida per una família —la Mariah, en Lewis i les seves quatre filles— que la tracten força bé ajudant-la adaptar-se a la seva nova vida i tractant-la com una més de la família, el problema és que ella no busca una família, ja en té una per molt que hi fugi.
Lucy és un personatge complex, dur, amb arestes, aspre, a qui li costa mostra els seus sentiments. Malda per trobar-se a si mateixa en el sempre complicat pas a l'edat adulta. Ens trobem davant una novel·la que ens parla del creixement i la transformació de la seva protagonista. D'una història de trencaments: la Lucy ho deixa tot enrere, el seu passat, la seva infantesa, les pesades herències i els llaços familiars. Trenca en tot, sobretot amb la seva mare a qui estima i odia a parts iguals. L'estima perquè és qui l'hi ha donat la vida, ser qui és, però odia que representi la submissió i el servilisme de les dones. Ella vol ser lliure encara que això li costi la soledat.
