Crec que és una de les lectures més crues i dures a les quals m'he enfrontat últimament. La cruesa recau no sols en l'acció de la trama central de la novel·la, sinó també en les trames secundàries. L'autora descriu certs fets amb una duresa que colpeja de valent, que et fa mal i et fa sentir el dolor (físic i psíquic) que pateixen les diferents protagonistes. Sí, la majoria del dolor i del mal el pateixen dones.
Ens situem a la província de Cadis, a Rota. En dos arcs temporals diferents: el present, 2019, i el passat, dècada dels cinquanta, en plena dictadura franquista i amb la base naval en plena expansió. També trobem uns passatges pocs, que no sabem en quin arc temporal se'n marquen, que seran claus per entendre la magnitud de la tragèdia.
L'autora fa servir dues veus narratives: primera persona pels fets del present —jugant amb dos narradors, la Patria i el Sacha, parella de la guàrdia civil i amb una relació personal força tempestuosa — i un narrador en tercera persona pels del passat i per alguns episodis del present.
Davant de la base naval, prop de la casa Mongoli, apareix el cadàver de la Diana, una jove estudiant de periodisme que investigava sobre la base naval. Al mateix temps que seguim les investigacions sobre l'assassinat de la Diana, anirem coneixent episodis de la vida de la Patria, que ens ajudaran a entendre millor les seves reaccions.
També anirem esbrinant els fets que van succeir a Rota quan la ciutat era un petit oasi dins de l'Espanya franquista i la relació que els personatges d'aquella època tenen amb els fets del present.
Men Marías ens porta un thriller que posa els pèls de punta, que colpeja al lector amb una sèrie d'assassinats i escenaris força violents i macabres. Sap mantenir l'atenció a base de girs inesperats, de descripcions clares i directes, contingudes davant els fets més escabrosos i amb la creació d'un elenc de personatges molt potents, especialment els femenins que tenen una força bromadora.
