És la primera obra de l'autora, una jove Fatima Daas que ens porta un caramel·let a mig camí entre la biografia, autobiografia en aquest cas i la novel·la.
Amb capítols curts, com a petites píndoles que sempre comencen dient 'Em dic Fatima' l'autora ens fa un passeig per la seva vida. La relació amb els pares, les germanes, els amics, els amants inventats i reals… La vida d'una família algeriana a França.
Daas ens fa anar endavant i enrere en la seva vida, per mostrar-nos tots els esbossos fins que siguem capaços de fer-nos el dibuix complet de la seva existència. On és més incisiva és la seva prosa és en la part amorosa i sexual, descobrint-nos els problemes que li comporta la seva orientació amb la seva religió. Els tabús als quals ha de fer front, els silencis, les incomprensions i com això repercuteix en ella i la seva manera de ser i sobretot d'estimar.
Una novel·la curta, escrita amb una prosa directa, tallant, incisiva, que penetra a la retina del lector i si queda enganxada, que ens descriu la recerca de la pròpia identitat en un món que vol ser modern i que està ple de contradiccions especialment socials i religioses on segons quins temes sexuals continuen estant mal vistos i no se'n parla obertament per no ferir sensibilitats.
Una petita joia que es llegeix en un sospir, però que t'acompanya molts dies després de la seva lectura.
