Admiradora com sóc de Simenon i seguidora fidel del seu comissari Jules Maigret no podia deixar escapar la novel·la de Francesc Puigpelat, guanyadora del V premi Memorial Agustí Vehí, que és un clar homenatge al personatge de la literatura francesa.
Puigpelatporta a Magret (que no Maigret, encara que s'assembli molt) des del seu Parísnatal, allà on exerceix de policia judicial del Quais des Ofèvres, fins a terres catalanes, exactament fins a les terres de ponent. L'autor situa l'acció a principis de la guerra civil espanyola, concretament al desembre de l'any 36. Magret arriba a Barcelona darrera la pista de Llibert Tarrés, un anarquista, que, a la vegada, és un estafador i un especialista en falsificació de documents. Però aquest només és el pretext que fa servir per poder enxampar al Genovés, un dels criminals més buscats a tota Europa.
El que comença sent una trama clàssica d'estafadors i lladregots de guant blanc acabarà esdevenint quelcom força diferent. A base de girs en la narració, Puigpelat, ens anirà encaminant cap a la veritable història: la rivalitat entre dos germans. Al llarg de tota la trama copsarem l'ambient que es vivia a la Catalunya de l'època: la guerra amb la columna Durruti, que es troba a Bujaraloz, la policia Republicana, la CNT i els anarquistes més recalcitrants; i sempre de teló de fons i tindrem l'espessa boira de Lleida.
L'autor també ens perfilarà la vida als barris baixos de Barcelona; les desgràcies familiars de la família Tarrésa les Borges Blanques, que coneixerem en boca de l'oncle Tonet. I farà desfilar un seguit de personatges que ens ajudaran a contextualitzar tota la trama.
És la segona novel·la que llegeixo de l'autor i si bé a la primera, «La pista d'una morta» em va encantar la seva prosa, però em va desencisar certes parts de la trama, puc dir que amb aquesta m'he pogut rescabalar i he gaudit de la brillant ploma de Puigpelat —qui escriu molt i molt bé— i a més a més he xalat com una boja amb la història del comissari Magret.
«Magret i els anarquistes» és una novel·la negra amb tocs rurals i històrics que faran les delícies dels amants del gènere i de tots aquells que sàpiguen apreciar una bona escriptura. Tant de bo l’autor es decideix a recuperar el personatge de Magret en pròximes novel·les.
