«En una societat con la nostra, la del fast-food, les noves tecnologies i la lectura dels titulars, que es queda a la superfície de tot i no pregunta res, llegir Manuel de Pedrolo és un acte revolucionari. (Cesc Freixes)»
Llegeixo a la web de l’editorial Meteora: “Pel que fa a Pedrolo, podríem dir que hi ha tres tipus de lectors: un primer que l’ha llegit abundosament i coneix prou bé la grandària i l’esplendor de la seva obra literària, un segon que va llegir el Mecanoscrit... i no ha tingut l’oportunitat d’endinsar-s’hi més, i un tercer que, pels motius que sigui, el desconeix.” I he de reconèixer, no sense certa vergonya, que jo pertanyo al segon grup, tot i que també vaig llegir «Joc brut». Aprofitant la venen tesa de la celebració de l’any Pedrolo, coincidint amb el centenari del naixement de l’autor, em proposo a esmenar el meu desconeixement sobre la seva obra, i ho faig començant pel principi: llegint la guia sobre l'autor que ha escrit Sebastià Bennasar i ha publicat Meteora,«Manuel de Pedrolo, manual de supervivència», on podem llegir a la seva contraportada: «En Pedrolo, no te l’acabes», asseguren els seus coneixedors. El sentit d’aquesta frase, però, només s’entén quan descobreixes la immensitat i la intensitat del seu llegat literari. Efectivament, en Pedrolo, no te l’acabes… però pots provar de moure’t al seu voltant. Aquest llibre vol ser un manual de supervivència per intentar-ho.
Bennasar ens apropa a l'extensa obra i a vegades, massa vegades, desconeguda obra de l'autor de l'Aranyó. I ho fa través de vuit capítols, al llarg dels quals ens parlarà des de la seva relació personal, des de ben jove, amb l'obra de l'autor; com de l'anàlisi que ens fa de la seva producció literària. I ho fa des de dos vessants: la purament literària, Pedrolo va conrear tots els gèneres possibles, sent un autor innovador. I la ideològica i política, parlant-nos de l'important paper que tenen en la seva obra la política i essencialment de les idees independentistes de Pedrolo, en una època on aquest sentiment no estava tan arrelat com avui en dia, on el que predominava era l'autonomisme; i els problemes que això li va ocasionar amb la censura que retardava, a vegades durant més d'una dècada, la publicació d'algunes de les seves obres.
Veurem com per l’escriptor segarrenc de la seva obra més coneguda, «Mecanoscrit del Segon Origen», no és ni de bon tros la que considera la seva millor novel·la, ans al contrari, renega de ser conegut per haver-la escrit, arribant a dir que si arriba a saber l’importància que tindria no l’haguera publicat.
Al llarg dels vuit capítols, tots ells encapçalats per una cita de Pedrolo, Bennasar conversa amb persones que d'una forma o altra estan relacionades amb l'obra de Pedrolo: Antoni Serra, Margarida Aritzeta o Àlex Martí Escribà. També ens acostarà a diversos articles que parlen de l’autor.
I al final ens trobem amb una entrevista al crític literari Alex Broch. També hi ha un final alternatiu a «Mecanoscrit de Segon Origen»que escriu el mateix Sebastià Bennasar. Així com un tercer apèndix amb l'extensa bibliografia de Manuel de Pedrolo.
«Considero compromesa aquella novel·la que, a més de no evadir-se de la realitat de la qual és testimoni, s’orienta en un sentit polític i social que col·loca el novel·lista en l’obligació d’aclarir els seus valors. (Manuel de Pedrolo)»
