«Nunca había probado la quinua, pero la internacionalización de la comida solo tiene un sabor, el del dinero»
De la mà de l'editorial Alrevès, Yanet Acosta ens presenta la seva segona novel·la, «Matar al padre», protagonitzada pel peculiar Ven Cabreira, —ex membre del CSID, aficionat a les Barbies, als gats i a menjar fabada de llauna i que pateix una estranya i molesta malaltia que a èpoques li fa perdre els sentits del gust i l'olfacte— investigador privat que treballa en una agència especialitzada, «Gastrorecursos».
Ven Cabreira serà l'encarregat d'investigar el suposat segrest de Pedro Marino,—propietari d'una cadena de restaurants i defensor de les plantacions de quinoa de forma tradicional, i que sembla postular-se fins i tot com a president de la nació— que ha desaparegut després de fer unes incendiàries declaracions, les seves paraules inciten al canvi social a partir de la cuina, durant un congrés gastronòmic a Lima. Cabreira no estarà sol en la cerca de Marino. Lucy Belda, una periodista gastronòmica amiga de Ven Cabreira, es converteix en una incòmoda testimoni dels fets ocorreguts a la sortida del congrés, fet que li comportarà ser assetiada per als que volen fer desaparèixer a Merino.
L'acció, que se situa a cavall entre Madrid i diferents localitzacions del Perú (Lima, Machu Pichu, Titicaca, Puno) així com dels països veïns, està dividida en cinc parts ( Condenado a volver, Gatos comen lagartos, Billete de vuelta, Matar al padre i Como tantos otros) que aniran alternant capítols que ens explicaran les peripècies del trio protagonista: Ven Cabreira, Lucy Belda i Pedro Marino. A poc a poc els tres protagonistes s'aniran trobant fins a unir les tres trames.
El narrador és omniscient en tercera persona a excepció d'uns pocs capítols, molt curts, on sentirem parlar a Marino en primera persona. Canvi de narrador que dóna un toc molt més personal e íntim a la trama del segrest.
Els personatges estan perfectament perfilats i són, per a mi el més important, creïbles en la seva manera de pensar i actuar. Així veiem com és de diferent el Pedro Marino pare de la gastronomia peruana i possible president, del Marinosegrestat, que perd tot el seu aplom i fortalesa per donar pas a un home fràgil i espantat, fet que el fa molt més proper i creïble a ulls del lector. El mateix passa amb Lucy, que veiem que es transforma d'una dona forta i decidida a una dona espantada quan intueix que la seva vida corre perill.
Paper important és el que tenen, encara que d'una manera més velada, menys visible a primera vista, les relacions familiars, especialment la paterna-filial.
Capítol a capítol, Yanet Acosta, ens anirà apropant a la gastronomia peruana, on la quinoa és l'estrella; també coneixerem la cuina nikkei o fusió de les cuines peruana i japonesa, o la chifa d'origen xinès. També ens farà una crítica social de tot el que envolta al món de la cuina: des de la figura dels grans xefs amb distincions per la seva feina, les modes culinàries que posen en voga certs productes, en aquest cas la quinoa. De com l'enriquiment d'uns és, com sempre al llarg de la història de la humanitat, l'empobriment dels altres.
Per acabar, fer-vos esment a un altre dels punts que m'ha cridat poderosament l'atenció durant la lectura de «Matar al padre»: la música i els diferents estils musicals que hi surten. Us recomano escoltar-la en aquesta fabulosa playlist «Para matar al padre hay que matar el que està dentro de ti» (pàg. 168)
