Si hi ha un estadi que m’agradi i li tingui certa estima és el del Palamós. Primer de tot perquè és el del degà -cap afició més fidel, cap club més històric, que diu la Penya Sport-, també perquè sempre que als estius anava a la capital de la gamba no podia evitar fer una ullada al terreny de joc i perquè professionalment hi he tingut certa vinculació: el Palamós sempre donava joc al diari amb la seva realitat social (riu-te’n de l'”entorn” del Barça) i esportiva sovint embolicada, i perquè és un gran club en una categoria petita.
Des d’aquesta setmana tinc un motiu més per tenir més ‘carinyo’ al camp del Palamós, i és que en motiu del gol 500 de Messi amb el Barça, el diari Mundo Deportivo recordava que el primer de tots va ser al Nou Municipal palamosí el 20 de juliol de 2004 en un amistós entre l’equip local i el Barça de Frank Rijkaard. Allà va començar tot! Palamós va despertar la bèstia jugant amb el primer equip blaugrana!!!
Amb aquesta informació a les mans, vaig decidir veure què en van dir els diaris d’aquell partit: resulta que la recaptació de l’enfrontament va permetre aixecar el vol econòmicament a un Palamós que sortia de l’etapa Pitterman, i que no tenia assegurada la continuïtat ni a 3a divisió. També es veu que a Palamós debutava Giuly amb el Barça, i que el conjunt blaugrana feia una gira per Catalunya que s’anomenava ‘Fent País’ (Quines coses!!).
De les cròniques també em van cridar l’atenció certs comentaris a jugadors. Per exemple, a l’aleshores El 9 Esportiu, de Messi dèien “fa goig veure’l jugar”, i també destacaven “el gran talent de Verdú” o la “brasilització” d’Iniesta, a qui es veu que se li va demanar a l’acabar el partit “si es veia jugant al Barça aquella temporada o buscaria minuts fora”. Suor freda si penses el què hagués pogut passar si surt cedit… Al Mundo Deportivo senyalen com a cracs a Messi i Oriol Riera. Per mala sort dels vigatans, un ha arribat més lluny en això del futbol que l’altre…
