Després de veure aquesta novel·la recomanada en diversos canals de llibres a Youtube, vaig decidir endinsar-me en ella. Per una banda vull aprofundir una mica més en la literatura asiàtica i per altra tant a la portada com al títol apareixia un gat, senyal inequívoc que l'havia de llegir.
Koike ens trasllada al Japó de després de la Segona Guerra Mundial. Una societat en reconstrucció que mira de reparar les destrosses del conflicte i a la qual li costa tancar les enormes bretxes internes que s'han obert: una part del país confraternitza amb els americans, abraça els seus costums i el seu estil de vida com a una forma de modernitat; mentre que l'altra part es queda ancorada en les seves tradicions ancestrals i mira de reüll l'avanç d'aquells a qui considerava invasors. En aquest context es situa la història que
Masayo, després que al seu jardí aparegui una gata blanca com la neu, comença a explicar-li a Yukiko, la seva assistent. Un episodi del seu passat que li va marcar la vida i que té com a protagonista una gata blanca:
Lala.
Masayo, amb vint anys acabats de fer es trasllada a Tòquio per treballar com a professora particular de
Momoko, la filla del pintor
Goro Kawakubo, a canvi d'un generós salari, allotjament a casa dels
Kawakuko i de classes particulars de pintura.
Momoko és una nena que després d'haver perdut a la seva mare s'ha tancat en ella mateixa, que es mostra freda i reservada, poc comunicativa i que no es relaciona amb ningú més que amb la seva gata
Lala: dormen, mengen i juguen juntes i quan la petita marxa cap a l'escola, la gateta es queda asseguda davant la porta fins que torna. Ben aviat s'adornarà que per arribar a la nena ho ha de fer a través de
Lala. A poc a poc anirà acostant-se a la petita i guanyant-se l'afecte de la nena i de la gata. Entre totes tres es crea una bonica amistat que omple de joia a
Masayo qui, paral·lelament i quasi sense adonar-se, es va enamorant d'en
Goro i somnia a convertir-se amb la mare de la nena.
Tot canviarà quan entre en escena de
Chinatsu , la futura esposa d'en
Goro. Amb la seva arribada tot comença a esfondrar-se, surten a la llum secrets guardats durant anys i arriben les desgràcies a la casa dels
Kawakubo. D'aquestes adversitats,
Masayo ja ens posa sobre avis a l'inici del seu relat, fent-nos pressentir que succeirà quelcom que potser es podria haver evitat.
Quan comences a llegir tens la impressió que et trobes davant una lectura dolça i planera, d'una història quotidiana, però de cop i volta un parell de girs inesperats donen un caire de suspens a la història que de cap manera t'esperaves i una atmosfera de terror psicològic comença a embolcallar-ho tot.
La mestria de
Koike per fer aquests girs completament inesperats és indiscutible. Amb molt poques pàgines converteix una novel·la quotidiana amb un thriller de suspens psicològic.
'Momoko y la gata' és una història que commou, carregada de sentiment, tendra i entranyable que ens mostra el costat més fosc i cruel de l'ésser humà que ens regala un final tant sorprenent com terrorífic.
