«La especie inhumana es la más salvaje del mundo»
Fa uns mesos, que vaig llegir el segon llibre de David Jiménez, «InspectorSolo», a mesura que avançava en la lectura vaig començar a tenir la necessitat imperiosa de llegir l'anterior llibre de l'autor, «Muertes de sobremesa», i és que quan no duia ni una quarta part del llibre quan Marcial Lisón, l'Inspector Solo, i la seva companya de vida, Sola, una galga espanyola, m'havien enamorat i necessitava saber molt més d'ells.
Les expectatives que tenia sobre «Muertes de sobremesa» eren moltes, i sol passar que en casos així la novel·la no estigui a l'altura de la seva predecessora, no és el cas. Creieu-me quan us dic que la seva lectura no m'ha decebut gens ni mica, ans al contrari!
La prosa de David Jiménez "El Tito" que ja m'havia captivat en aquella entrega, ho ha tornat a fer en aquesta. Sí que diré que es nota l'evolució de l'autor i que a "Inspector Solo" creix com a escriptor, i el salt qualitatiu és evident, com ha de ser.
«Muertes de sobremesa», com també la seva predecessora, està ambientada a la ciutat de Cartagena, ara durant les festes de Nadal. Dividida en capítols curts, amb un narrador omniscient, ens torna a mostrar l'estil punyent i directe de Jiménez, qui aconsegueix que el lector sigui un més dels investigadors i que vagi descartant sospitosos a mesura que ens dóna dades.
Comença amb un pròleg on ens posa en antecedents sobre els assassinats comesos divuit anys abans i el primer de l'actualitat. Segons sembla, l'assassí del cafè ha tornat per amargar-li la vida a Lisón.
Si a la ressenya d'"Inspector Solo" deia que un dels punts forts de David Jiménez era la creació dels seus personatges, em reafirmo. Marcial segueix portant gran part del pes narratiu, sent aquell personatge rodó, amb les seves llums i les seves ombres, al que veiem evolucionar des de la primera a l'última pàgina i sobretot d'un llibre a l'altre. Sabrem que va passar amb el seu company i amic, Santibañez. També veiem els inicis de la relació professional entre Marcial i Zoe Ochoa, personatge que també evoluciona al llarg de la narració. I sabrem més de la seva mala relació i el perquè, amb la seva mare. I de l'estreta relació que manté amb Sola, personatge que ha tornat a robar-me el cor.
Es cert que els llibres es poden llegir independentment i sense seguir l'ordre, la meva lectura n'és un clar exemple, però us recomano que ho feu amb l'ordre de creació, els personatges atrapen i enamoren i saber d'ells des del principi ajuda a fer-nos el retrat més fidedigne possible.
«Muertes de sobremesa» és una història dura, alhora que intrigant i misteriosa. L'autor sap mantenir aquesta intriga i aquest misteri al llarg de tota la narració, aconseguint que el lector no perdi l'interès en cap moment, al llarg d'una trama potent i molt ben lligada.
«Si no puedes confiar en tu compañero estás muerto. »
