Tots experimentem a la pròpia pell el poder transformador de la música: el seu canal de connexió directe amb la nostra essència i amb el nostre estat d’ànim ens arrossega cap al seu univers de sensacions, contrastos, estructures, timbres, significats, textures i colors.
En el camp de la musicoteràpia, veiem com amb la música com a eina, s’incideix de manera significativa en entorns tan diversos com el mèdic, el de la salut mental, el geriàtric i l’educatiu.
Estudis científics realitzats en l’entorn educatiu revelen el grau d’importància de la creació d’un ambient musical adequat, ric i variat, des d’edats molt primerenques. Més concretament, el músic, pedagog i investigador nord-americà Edwin Gordon, que ha dedicat tota la seva vida a la investigació, demostra que en el moment del naixement és quan comptem amb la màxima capacitat d’absorció de coneixement musical. Aquest nivell d’aptitud o de capacitat d’aprenentatge musical és flexible entre els zero i els nou anys. En funció de la quantitat i de la qualitat de l’estimulació musical rebuda durant aquesta etapa, l’aptitud tindrà diferents pautes de comportament: es mantindrà al nivell màxim o s’anirà reduint progressivament fins a estabilitzar-se a l’entorn dels nou anys.
L’aptitud musical de cadascú és com un calaix on podrem encabir molta o poca quantitat de les experiències, vivències i coneixements musicals al llarg de tota la nostra vida. Amb l’estimulació i amb l’educació musical rebudes entre el moment del naixement i els nou anys d’edat, el que es determina és la mida d’aquest calaix: pot quedar-se molt petit o pot ser molt gran i espaiós.
Un cop establerta aquesta capacitat, aquesta mida del calaix, l’educació musical rebuda durant aquesta etapa i més enllà, anirà configurant què posem dins del nostre calaix musical (aptitud versus aprenentatge): una criatura pot tenir un calaix gegant i omplir-lo fins a dalt al llarg de la seva vida. Una altra pot tenir un calaix igual de gegant i en canvi no omplir-lo. Una altra pot treballar durant la vida per omplir al màxim el seu calaix, però si no és gaire gran, toparà amb la limitació d’aquesta mida.
Així doncs, si entenem que dels zero als nou anys és sens dubte “l’edat d’or” per preparar la relació i la comprensió que tindrem amb la música al llarg de tota la vida, és clar que l’entorn immediat de l’infant hi té una responsabilitat molt alta. És per això que les famílies i els agents educatius que ens envolten han d’actuar davant d’aquesta realitat.
La Fundació L’Atlàntida treballa per aportar a les famílies les eines necessàries per crear l’ambient musical necessari per als seus fills. L’Escola de Música de Vic té una història de més de cent cinquanta anys al servei de l’educació musical de la població. La seva oferta educativa abasta totes les edats i tots els graus d’aprofundiment, des de programes socials, d’iniciació, de musicoteràpia, de nivell elemental, mitjà, d’aprofundiment al conservatori, etc. Recentment, hi trobem també els tallers coNEIX la música, que proporcionen un temps setmanal d’estimulació i d’educació musical en família (www.emvic.cat, oferta educativa, coNEIX la música). El Centre d’Arts Escèniques d’Osona compta amb una línia de programació mensual específica, destinada al públic familiar que vol gaudir de l’experiència musical, i oferir alhora aquest regal als seus fills, que els acompanyarà al llarg de tota la seva vida (http://latlantidavic.cat/programacio).
Eli Pujol Mayans
Músic, pedagoga i musicoterapeuta
Cap d’estudis de l’Escola de Música i Conservatori de Vic
Sotsdirectora de l’Institut Gordon d’Educació Musical Espanya
L'entrada Música amb bolquers ha aparegut primer a Badabum.
