Vaig conèixer a l'Ester amb les seves dues anteriors novel·les 'Un estiu per estimar' i 'I la vida va d'això', lectures que em van agradar força per la seva senzillesa, l'estil directe i les històries humanes que ens presentava.
Ara ens presenta
'Ningú ens va dir que seria fàcil' una novel·la que ens torna a parlar de les relacions humanes, d'amistat, de família, de parella. Una història coral que protagonitzen tres amigues: La
Lisa, la
Sara i l'
Eva.
L'Ester ens fa un retrat exhaustiu de cada una de les tres amigues: com són, com pensen, que els agrada i que odien... Tres dones que es coneixen des de menudes, a classe de ballet, i que en l'edat adulta, tot i les seves grans diferències, continuen unides per una sòlida amistat. Totes tres s'esforcen per compartir moments i no perdre's la pista durant gaire temps, però, com bé ens avança el títol, ningú els va dir que fos fàcil.
Estructura en capítols curts protagonitzats per les tres amigues, la trama avança deixant-nos conèixer els punts febles de cada una d'elles i tractant temes tan coneguts i universals com són: les infidelitats, les complicacions de la vida en parella, els problemes de feina, la problemàtica dels fills o les mentides que sempre acaben sortint a la llum... per no parlar de l'assetjament a què és sotmesa una de les tres amigues o com amaga la seva veritable identitat sexual un dels personatges...
Tot i que tot el que he dit anteriorment ens podria donar a entendre que estem davant d'una història de dones adreçada a un públic femení, no és cert. Estem davant una història de persones que s'han d'enfrontar a la vida adulta i superen tots els problemes que els hi presenta tan bé som saben o poden.
Una història entretinguda, que ens farà passar una molt bona estona lectora
